Mirabaud va evitar informar sobre Corinna Larsen per «por» de destapar la fortuna de Joan Carles I

El banc suís Mirabaud, en què Joan Carles I va dipositar entre 2008 i 2010 un total de 102 milions de dòlars procedents de les monarquies de l’Aràbia Saudita (100 milions) i de Bahrain (gairebé dos milions efectiu), va evitar informar l’organisme suís que s’encarrega del control de les activitats dels mercats financers (Finma) que l’empresària Corinna Larsen no havia justificat, de forma fefaent, dos ingressos de 5 i 2 milions de dòlars més procedents de Kuwait i Bahrain. I no va alertar d’aquests fets, segons les conclusions incloses en l’escrit del fiscal Yves Bertossa en què comunica a l’entitat financera una sanció de 50.000 euros, per «por» que les autoritats d’aquest país descobrissin l’existència del compte bancari que el monarca havia obert allà anys abans, mitjançant la fundació panamenya Lucum.

Al contrari el fiscal de Ginebra considera, segons consta al document de 13 de desembre a què ha tingut accés ‘El Periódico de España’, que el banc va ocultar els moviments de fons –d’almenys 7 milions de dòlars– de Corinna Larsen per evitar un «important risc reputacional». Mirabaud tractava així, prossegueix Bertossa, d’impedir que es coneguessin els moviments de diners de Joan Carles I, que estaven connectats amb els de la seva examant. En el mateix sentit, el possible impacte que tingués aquest fet en la imatge del banc va ser un dels motius que va donar l’entitat el 2012 per tancar el compte de la fundació panamenya de l’emèrit.

Al llarg de deu pàgines el fiscal suís relata que el banc ja disposava el 2018 de nombroses evidències que els diners que havia rebut Larsen de les monarquies del golf Pèrsic podien tenir un origen «criminal». No obstant, els empleats i directius de Mirabaud van defensar que les explicacions i justificacions que van rebre havien sigut «prou plausibles». Aquest va ser el motiu, recorda la fiscalia, amb què els directius van justificar que no haguessin alertat les autoritats bancàries de les operacions sospitoses.

Sense justificació

Segons el relat de la sanció imposada al banc el 2018, quan van aparèixer en la premsa espanyola les primeres gravacions del comissari José Manuel Villarejo en què Corinna Larsen al·ludia als comptes de Joan Carles I, Mirabaud va determinar que l’ingrés de 5 milions de dòlars procedents del Govern de Kuwait que va tenir lloc el 23 de novembre del 2010 no necessitava cap aclariment suplementari.

I els directius del banc no van demanar més dades malgrat que en aquell moment no disposaven de cap còpia del contracte que justifiqués la important quantitat de diners rebuda, que la Fiscalia suïssa vincula a un viatge que va fer a Kuwait el llavors cap d’Estat espanyol entre el 9 i el 14 de novembre del 2010. Larsen va explicar únicament que la transacció es devia a una activitat de consultoria en el marc de les relacions entre Espanya i Kuwait.

Mirabaud tampoc va informar les autoritats financeres suïsses que Larsen no havia justificat documentalment un segon ingrés, aquest del 5 de maig del 2014, per un valor de dos milions d’euros procedents del Govern de Bahrain. L’empresària germanodanesa va justificar aquest cobrament en virtut dels serveis per al desenvolupament de relacions a Europa, Rússia i Sud-amèrica. Aquí sí que va aportar un «petit» contracte. La Fiscalia suïssa associa aquest cobrament de diners a les activitats de Joan Carles I, que hauria viatjat dies abans a aquest país asiàtic en visita oficial.

Cinc sospites

El fiscal Bertossa dona compte per això de fins a cinc fets que obligaven el banc a informar les autoritats suïsses dels moviments de diners de Corinna Larsen. El primer, pels articles de premsa del 2018, en què se situava l’examant de Joan Carles I com la testaferro del monarca, una cosa que ella ha negat en tot moment. Aquestes informacions periodístiques eren un seriós indici que els valors patrimonials de la Fundació Lucum eren susceptibles de tenir un origen criminal.

En segon lloc, perquè el cobrament de 5 milions d’euros per part de Corinna Larsen estava «insuficientment documentat», ja que no es va arribar a aportar cap contracte dels presumptes treballs portats a terme per l’empresària. Però també per la rellevància de l’import de la transferència i la seva justificació, en virtut d’honoraris de consultoria, pel qual el banc hauria d’haver redoblat les verificacions.

En tercer lloc, un altre indici que hauria d’haver aixecat les sospites del banc és que Larsen utilitzés el seu compte personal per cobrar 7 milions d’euros, malgrat que per als seus treballs professionals utilitzava el de la seva empresa, amb què percebia de forma habitual els seus honoraris: «Per això, la transacció hauria d’haver sigut considerada com estranya», destaca el fiscal.

Transferències

També hauria d’haver alertat els directius de Mirabaud el fet que entre els comptes que tenien obertes Corinna Larsen i la fundació del rei emèrit hi hagués transferències encreuades d’importants sumes de diners. En concret, un dels cinc comptes bancaris que Larsen va obrir a Mirabaud es va beneficiar, poc després d’haver sigut obert, d’un ingrés per part de Lucum d’1,8 milions de francs suïssos. El 2011 i el 2012 va rebre tres abonaments més de la fundació del rei emèrit, que sumaven 1,6 milions de lliures. Amb aquests indicis l’entitat suïssa hauria d’haver preguntat als implicats sobre els llaços financers entre l’empresària germanodanesa i Joan Carles I, diu el fiscal.

Notícies relacionades

Homenatge a represaliats pel franquisme

Sánchez plantejarà més càstig contra els corruptors sense llastar la contractació

Finalment, Bertossa destaca com a cinquè element de sospita que l’entitat financera establerta a Ginebra va tenir coneixement que la integritat dels diners que tenia Joan Carles I al banc, estimada en uns 65 milions d’euros, va ser transferida a una societat bahamiana al banc Gonet Bank Trust Ltd.

«Tots aquests elements constituïen uns indicis que Joan Carles I amagava fons d’origen criminal recorrent a testaferros», en concret a Larsen, conclou el ministeri fiscal suís. I aquests indicis haurien d’haver conduït a Mirabaud a alertar les autoritats financeres suïsses de les operacions sospitoses de l’examant del rei emèrit, una actuació que no va portar a terme, conclou Yves Bertossa.