L’indiscret ‘àtic Zaplana’ a Altea

De fet, formalment és el seu amic de la penya Picarol i presumpte testaferro, Joaquín Barceló, el que figura com a administrador de les empreses que van servir per vehicular els diners ingressats pels Cotino a Luxemburg i la seva tornada a Espanya, segons els investigadors del cas Erial.

«Els indicis recopilats evidencien la titularitat oculta efectuada per Eduardo Zaplana d’aquests fons i béns [analitzats en la causa], incidint la càrrega indiciària no només en el gran nombre d’elements en aquest sentit, sinó també en la seva extensió temporal i en la diversitat de fonts de les quals brollen aquests indicis», asseguren els agents de l’UCO de la Guàrdia Civil al seu últim informe amb referència a les propietats a Altea, la Vila Joiosa i Madrid adquirides per les empreses dels seus presumptes testaferros i de les quals es va beneficiar Zaplana, presumptament.

Enginyeria financera

Enginyeria financeraEn aquest tràfec de compravendes de propietats a nom de les empreses Costera del Glorio, Gesdesarrollos Integrales o Medlevante (controlades per Joaquín Barceló a partir de l’enginyeria financera creada per Francisco Grao, els seus dos amics i presumptes testaferros) resulta inevitable que algú cometi cap error. Una fallada que els seus homes de palla intentaven evitar tant sí com no als papers que atresoraven, les converses telefòniques que mantenien o els documents d’Excel que gestionaven per controlar el tràfec de diners.

Una de les distraccions detectades per la Guàrdia Civil en la ingent documentació que van requisar durant els registres de maig del 2018, quan va esclatar i va sortir a la llum pública el cas Erial, el van cometre els responsables de l’empresa Altea Costa Beach. Sobre aquesta qüestió, la Guàrdia Civil recorda que «part dels fons repatriats procedents de la mercantil luxemburguesa Imison International (creada pels Cotino), integrats a Medlevante a través de diverses ampliacions de capital, van ser utilitzats per a l’adquisició de dos apartaments a la localitat d’Altea, concretament al Port Esportiu de Luis Campomames».

En el registre de la casa de Joaquín Barceló, la Guàrdia Civil va trobar «el contracte de data 24 de febrer de 2006, rubricat entre les mercantils Altea Costa Beach SL i Medlevante SL», amb un preu de 812.000 euros (700.000 + 16% IVA) a pagar en dos terminis. I la factura emesa per Altea Costa Beach, representada per Lázaro Miguel Oller i Robert-Edgard Bataouche, aquest últim també investigat en el cas Erial.

Notícies relacionades

El PP defineix la quitació del deute del FLA com «una altra amnistia comptable» als independentistes

Koldo va mediar perquè el Port de Bilbao donés 5.000 euros de patrocini

Vinculada a aquesta promotora està l’empresa gestora del port esportiu d’Altea, Marina Greenwich, la seu de la qual també va ser registrada per ordre dels investigadors del cas Erial. I on els agents de l’UCO van trobar el document manuscrit que comet la «indiscreció» de revelar per a qui eren els apartaments adquirits per Medlevante.

Dues quantitats diferents

Dues quantitats diferentsL’escrit té l’encapçalament «Vendes» i entre la llista de propietaris de les propietats venudes per Altea Costa Beach figura l’al·lusió a l’«àtic Zaplana». En tots els casos es reflecteixen dues quantitats: «El preu de la transacció» i el de «l’escriptura pública». «Evidències» per a la Guàrdia Civil sobre l’existència d’una altra suma de diners que havia d’entregar-se pels compradors en b, com en el cas dels immobles associats a Eduardo Zaplana, ja que Barceló va entregar «143.373 euros en efectiu» a Roberto Bataouche, segons l’UCO.