Centrem: les 5 claus de l’enèsim intent de reflotar l’esperit convergent

Centrem neix com un partit nou, però és fruit d’un pacte entre antigues famílies convergents i personatges amb una carrera política amortitzada o qüestionada. Antoni Fernández Teixidó, Germà Gordó o els integrants de la Lliga Democràtica representen més el passat que el futur i l’exdirigent díscola del PDECat Marta Pascal s’ha desmarcat de l’operació. Afegim-hi sectors que han sigut molt crítics amb el sobiranisme. L’exconsellera Àngels Chacón s’ha posat al capdavant i intenta donar un missatge de renovació, però el seu repte serà demostrar que la nova operació és atractiva per a persones independents o nous militants.

A Centrem han participat veus netament no independentistes i dirigents del PDECat que sí que abracen el secessionisme. La convivència entre tots dos no serà fàcil. ¿És un partit independentista? Segons Chacón, no renuncia a aquest horitzó per a Catalunya, però posa més l’accent en reformes constitucionals que evitin la ruptura amb Espanya. L’únic punt d’unió entre les diferents minifamílies agrupades és l’espai ideològic de centredreta.

Ser votant de tota la vida de Convergència s’ha convertit en una operació estressant en els últims anys. Molts han optat clarament, com demostren els resultats de les últimes eleccions catalanes, per Junts, que a més va aconseguir el nom que havia pactat el mateix Puigdemont amb el PDECat. Ara els pocs resistents del PDECat s’hauran de passar (o no) a Centrem, i farà falta que es permeti la doble militància i, potser, que el PDECat ofereixi els seus drets electorals al nou partit.

Centrem es presentarà aquest dimarts com un espai transversal que va més enllà de les fronteres del PDECat, però el perill és el contrari: perdre encara més bases en favor de Junts, que no desaprofitarà l’ocasió de seduir els alcaldes i alcaldables del PDECat per convidar-los a la ‘casa gran’ independentista amb l’argument que el seu espai continua trossejant-se i convertint-se cada vegada en més marginal.

Chacón s’ha posat al capdavant del nou experiment no sense haver dubtat i conscient del risc que assumeix, però convençuda de l’existència d’un espai de centralitat catalanista que considera orfe. L’exconsellera va dubtar, però ha conclòs que si a l’espai del PDECat li queda alguna opció electoral, aquesta passa per un nou sotrac. Altres eventuals líders han descartat posar-s’hi al capdavant. Chacón intentarà fer-se un lloc carregant contra Junts i contra ERC, i desmarcant-se de la radicalitat independentista. L’objectiu: sobreviure.