Cs redobla la seva triple ofensiva contra la immersió lingüística

Catalunya, Espanya i Europa. La triple ofensiva de Cs contra la immersió lingüística es redobla i passa ja per la via penal. Els taronges presentaran un escrit davant la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què acusen l’administració catalana de desatendre la sentència que estableix un 25% d’hores lectives en castellà a les aules i d’oferir protecció jurídica als docents que rebin «atacs» per l’ús del català, una cosa que, segons el seu parer, requereix la intervenció del ministeri fiscal perquè indagui si hi ha indicis de delicte. Paral·lelament, es dirigiran al Tribunal de Comptes perquè estudiï si la Generalitat ha pogut cometre alguna irregularitat amb el llançament d’una campanya publicitària en defensa de la immersió lingüística.

Cs pretén així que es contemplin accions penals per l’acord del Consell Executiu passat el 4 de gener, publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), en defensa del català i la cohesió social que es reafirma en «continuar impulsant i promovent les actuacions necessàries per garantir la protecció jurídica i l’ús social», mentre rebutja «qualsevol atac il·legítim i injust» contra la comunitat educativa o col·lectius en defensa de la immersió lingüística. Els taronges consideren que en aquestes línies es «proclama la seva voluntat de no implantar el 25% de l’ensenyament en castellà, destinant recursos per vulnerar els drets dels ciutadans emparats pel TSJC i induint funcionaris a vulnerar-los també.»

Quant a la publicitat institucional, sol·liciten al Tribunal de Comptes que s’activi després del llançament d’uns anuncis en què hi ha il·lustracions amb el missatge «a l’escola, català, i després al carrer la resta de llengües». En una entrevista amb Efe, el portaveu de Ciutadans a la Cambra catalana, Nacho Martín Blanco, ratlla d’«aberrant» i «propagandística» la campanya perquè lluny de respondre a l’interès general propi d’un missatge institucional recolliria «pur argumentari separatista».

A l’argumentari llançat pel partit després de donar-se a conèixer la sentència del TSJC a l’escola de Canet de Mar (Barcelona) que s’ha anat replicant en altres centres educatius, reclamen «garantir la lliure elecció de la llengua vehicular i la consulta als pares de la seva preferència educativa per als fills», reforçar l’Alta Inspecció de l’Estat a Catalunya i instar a l’Advocacia de l’Estat «a donar seguiment a les resolucions judicials en aquest àmbit a fi de vetllar pel seu compliment íntegre».

Del Congrés a la UE

La batalla també s’entaula fora de Catalunya. Al Congrés dels Diputats, on busquen implicar al Govern perquè acati la sentència o, altrament, com a mínim erosionar el president Pedro Sánchez per «inacció», han registrat una bateria de preguntes per saber quines accions pretén impulsar l’Executiu central per garantir el compliment del 25% d’hores lectives en castellà. Tot això, després que el Govern abastés aquest acord per donar suport jurídic al personal docent «davant possibles atacs per l’ús del català a l’àmbit educatiu» i que la resposta del Defensor del Poble fos «decebedora» per a les files taronges.

La formació assegura que la Generalitat «no tindrà cap objecció a l’hora d’utilitzar recursos públics per intentar esquivar la seva obligació de garantir l’adaptació dels projectes lingüístics dels centres educatius de Catalunya», per tant, miren de fer-se escoltar també a Europa.

Notícies relacionades

La comunitat educativa demana un nou consens entorn del model lingüístic català

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

I hi ha eco. Societat Civil Catalana i Cs es van reunir durant 45 minuts el 9 de desembre amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, per intentar que la UE obligui el Govern a complir la sentència del 25% de castellà «com fa amb Polònia o Hongria». Dies després, els diputats catalans es van dirigir a la comissària de drets humans, Dunja Mijatovic, en una missiva en què demanen «emparo, o si més no l’atenció, d’institucions com l’Ombudsman Europeu o el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, així com de l’opinió pública internacional davant una situació de violació de drets sistemàtica, insistim, insòlita a l’Europa democràtica».

Encara no han obtingut resposta, però no descarten obrir nous fronts. I és que la immersió lingüística és per al partit una batalla principal, que els va veure néixer el 2006 i que, ara, en el pitjor moment vital de la formació, pot ser un motor per evitar el naufragi electoral a les pròximes conteses.