Alberto Rodríguez demana al Constitucional que el restitueixi a l’escó i càrrega contra Batet

L’exdiputat d’Unides Podem Alberto Rodríguez ha presentat un recurs d’emparament davant el Tribunal Constitucional (TC) contra l’acord dictat per la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que el va privar del seu escó el mes d’octubre passat en aplicació de la sentència dictada contra ell pel Tribunal Suprem per un delicte d’atemptat contra l’autoritat.

A més de la nul·litat de l’acord, que considera que vulnera els seus drets fonamentals, el document de 93 pàgines a què ha tingut accés El Periódico de España sol·licita la «suspensió urgent cautelar» de la mesura acordada, per tant, el considera un acord «dictat arbitràriament» per Batet i la restitució de Rodríguez al seu escó.

Rodrígez va ser condemnat pel Suprem, que el va jutjar en la seva qualitat d’aforat com a diputat de la formació morada i el va condemnar a 45 a dies de presó que es van substituir per una multa– i el mateix temps d’inhabilitació per donar una puntada de peu a un policia. Els fets del delicte es remunten al 2014, quan Rodríguez va participar en una protesta contra la Llei Wert a La Laguna (Tenerife).

Notícies relacionades

Illa compareixerà el dimarts al Parlament per donar detalls sobre l'apagada

El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada

Al recurs, la defensa de Rodríguez assenyala que en aquest cas ja s’han produït «enormes perjudicis que són de reparació impossible» i recorda que «tots els precedents del Tribunal Constitucional en supòsits anàlegs –sempre referits a execució de condemnes penals i no a la privació directa de l’escó d’un diputat-, han acordat la suspensió de la mesura de privació de representació política. Per això invoca expressament el dret a la igualtat a l’aplicació de la Llei.

D’altra banda, demana que el tema es dirimeixi en una vista pública –una cosa de què amb prou feines hi ha precedents al tribunal de garanties– en aplicació del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals.