Joan Carles I va pagar per vols i bons a través de Zagatka 7 milions després de perdre la immunitat, per Ernesto Ekaizer

Les seves despeses les abonava una fundació creada a Liechtenstein anomenada Zagatka (‘enigma’ en rus), creada pel seu cosí llunyà Àlvar d’Orleans a Liechtenstein. En realitat, dels gairebé 8 milions d’euros que es van destinar a viatges de Joan Carles I entre el 2009 i el 2015 pugen a 7 milions les despeses posteriors a l’abdicació, a partir de mitjans de juny del 2014. El 2014 i el 2015 els pagaments van ascendir a 2,3 milions d’euros i entre 2016 i 2018 van ser de 4,8, una suma que ascendeix a més de 7 milions.

El fiscal de Ginebra, Yves Bettossa, va requisar la documentació de dues fundacions –Lucum i Zagatka– a l’entrada i registre que ell mateix va dirigir a l’empresa Rhône Gestion a mitjans d’agost del 2018, una setmana després d’obrir les diligències 14783/2018 el 6 d’agost d’aquell any. A les dues fundacions, els responsables de les inversions i de les transferències són les mateixes persones: Arturo Gianfranco Fasana i Dante Canonica. Són dues fundacions bessones.

A Lucum, el primer beneficiari era Joan Carles I i el segon el llavors príncep d’Astúries Felip de Borbó. Va ser creada a Panamà, des de Ginebra, un dia abans de rebre el 8 d’agost del 2008 els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) enviats pel Ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita. A Zagatka, el primer beneficiari, segons s’ha apuntat, és D’Orleans, que va decidir que Joan Carles I fos, per la seva contribució a la democratització de la democràcia espanyola, segons els seus estatuts, el tercer beneficiari, i els fills d’aquest, el llavors príncep d’Astúries, Felip de Borbó, i les infantes, Elena i Cristina, quart i cinquens beneficiaris. 

Bertossa no va investigar la formació del patrimoni de Zagatka perquè segons ha explicat les seves diligències estaven centrades en la fundació Lucum pels 100 milions de dòlars, que podrien representar una comissió de l’Aràbia Saudita a Joan Carles I per l’adjudicació de l’AVE del desert Medina-la Meca al consorci hispanosaudita Al Shoula el 2011.

Comissió per la venda del Banco Zaragozano

Als vuit comptes que utilitzava Zagatka a Credit Suisse fins al 2015 hi ha múltiples transferències milionàries, pel que sembla, segons la versió de D’Orleans, pel seu paper d’intermediació en diversos projectes. En el perfil del client obert en Credit Suisse, el gestor de D’Orleans, Arturo Fasana, va deixar constància, segons figura al formulari, a la pregunta de «com es van adquirir els béns patrimonials en origen», la següent resposta: «Comissió percebuda en el quadro de la presentació dels participants en la venda del Banco Zaragozano al Barclays Bank a Londres».

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Els accionistes que van vendre el 2003 un 40% de la seva participació al Zaragozano van ser Alberto Cortina i Alberto Alcocer; la seva estreta amistat amb Joan Carles I ha sigut coneguda públicament. L’operació va suposar per a tots dos uns ingressos conjunts de 456,78 milions d’euros. Joan Carles I va aconseguir, anys després, el 2008, a través d’una gestió amb el lletrat del Tribunal Constitucional Ángel Aguallo, deslliurar-los d’una condemna de tres anys i quatre mesos de presó que els havia imposat el Tribunal Suprem per un delicte d’estafa al vendre el 1998 els terrenys de l’empresa Urbanor a la madrilenya plaça de Castella sobre els quals es van construir les torres KIO.

Tot indica que la Fiscalia del Suprem tampoc investigarà el patrimoni de Zagatka i l’Agència Tributària es limitarà a fer la comprovació de la regularització fiscal de gairebé 4,4 milions presentada per Joan Carles I el 25 de febrer del 2021.