Puigdemont torna a intentar apartar Arnaldo i Espejel dins el TC amb un recurs de súplica

A l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no li ha agradat la interlocutòria del Tribunal Constitucional que rebutjava de ple el seu intent d’apartar dels seus recursos els magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel. Per això, sense ni tan sols esperar a rebre resposta a un aclariment que va sol·licitar aquest dimecres, ha recorregut en súplica el rebuig de les 33 recusacions interposades.

La defensa de Puigdemont, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, ha presentat un escrit de 36 pàgines, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, en què atribueix «animadversió» cap a ell i els altres recusants al Constitucional per no donar tràmit als incidents amb què pretenien que Arnaldo i Espejel quedessin fora dels afers pendents del procés, entre els quals encara figuren els recursos d’Oriol Junqueras, Dolors Bassa i Joaquim Forn contra la sentència del Suprem.

Canvi de doctrina

Notícies relacionades

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

El Constitucional les va rebutjar per entendre-les abusives a l’acabar amb el quòrum suficient per poder pronunciar-se en aquesta qüestió, ja que ja hi ha dos magistrats apartats per voluntat pròpia, Antonio Narváez i Cándido Conde-Pumpido, de tal manera que només quedarien vuit jutges, el mínim necessari per resoldre. A això s’ha d’afegir que Alfredo Montoya continua de baixa i que la recusació de Puigdemont demanava al president del tribunal, Pedro González-Trevijano, que no participés en la d’Arnaldo per amistat entre tots dos.

A més, en la seva resolució el Constitucional va defensar el canvi de doctrina pel que fa a recusacions que suposava la resolució i sostenia que el perfil ideològic dels magistrats que el formen com una característica connatural al mateix tribunal, així com la trajectòria professional per la qual són escollits i que els porta sovint a pronunciar-se sobre qüestions d’interès.