Castells, el ministre ‘absent’

Eminència acadèmica de la societat de la informació, doctor ‘honoris causa’ per 18 universitats, catedràtic a Berkeley (Califòrnia) durant 24 anys i autor de 26 llibres, el sociòleg Castells sempre ha estat més còmode en el paper de professor que el de ministre. Al llarg del seu mandat, li ha agradat saber-se a prop dels estudiants. El gener passat, li va arribar un mail d’un alumne universitari protestant pels exàmens presencials en plena pandèmia. Castells li va contestar personalment. El ministre també ha volgut trencar protocols no escrits quan ha anat al Senat –el regne de la formalitat– despentinat i amb samarretes juvenils a favor dels drets humans. Al llarg de la legislatura no se l’ha vist gaire pels passadissos del Parlament. Hi ha anat, sí, quan l’han reclamat: quatre compareixences en comissió, quatre preguntes en sessions de control

Notícies relacionades

Manuel Castells dimiteix com a ministre d’Universitats per motius de salut

Prudència i solvència

A l’agost, el responsable d’Universitats es va sotmetre a una operació mèdica no greu però sí urgent per un problema a l’esquena. Ara, fonts del seu entorn confirmen que deixa el càrrec, precisament, per motius de salut. El seu comiat té lloc en un moment frenètic d’activitat. En els fogons del ministeri s’està cuinant el projecte de llei orgànica del sistema universitari (Losu) i al Parlament acaba d’arrencar la norma de convivència universitària.

Les dues normes han desencadenat les protestes dels rectors i els estudiants. Fa mesos que Castells i el seu equip parlen amb tots dos sectors per arribar a acords. Des del ministeri s’al·lega que les topades són més formals que reals.