Els pactes silenciosos del PP sobre la violència masclista

El PP ha recolzat aquest any l’aprovació de quatre lleis amb significatius avenços en la lluita contra la violència masclista i ha secundat la renovació del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere. No obstant, aquesta disposició a pactar mesures per combatre la violència contra les dones contrasta amb la mínima presència que aquesta matèria té en el discurs públic del partit.

Els populars han votat al Parlament a favor de la llei contra la violència en la infància, de la llei que ha acabat amb la incapacitació judicial de les persones amb discapacitat, de la llei de mesures urgents en matèria de protecció i assistència a les víctimes de violència de gènere i, aquest mateix dimarts, van recolzar la proposició de llei que millorarà la situació dels menors orfes de la violència masclista. Totes aquestes legislacions contenen importants mesures contra el maltractament masclista. A més, el 25 de novembre va rubricar la renovació del Pacte d’Estat juntament amb tot l’arc parlamentari (excepte l’extrema dreta).

Aquesta actitud conciliadora no té, no obstant, reflex en la seva agenda, en les seves manifestacions públiques. El PP no treu pit del seu paper en la lluita contra la violència de gènere, no fa gala de l’entesa amb la resta de forces polítiques a favor de les víctimes, sinó que opta per la discreció i adopta un perfil baix en aquests temes.

Com a exemple, el dia en què es va firmar el Pacte –sota l’atenta mirada del president del Govern i dels presidents del Congrés i del Senat– la persona encarregada de segellar l’acord en representació del PP va ser Marga Prohens i no la portaveu Cuca Gamarra, quan la resta de forces polítiques van enviar els seus portaveus a l’acte.

L’espai de la dreta s’ha tornat més complex per la presència de Vox, que nega sistemàticament la violència contra les dones i critica amb duresa el PP amb un relat de «dreta tova» per la postura dels populars en assumptes com aquest.

Postura ferma

La polarització i el fet d’estar a l’oposició, i no al Govern, també influeixen a l’hora de traçar el full de ruta d’aquelles qüestions a què el PP atorga més rellevància.

A més, el poder del partit està capitalitzat per Pablo Casado i el seu número dos, Teodoro García Egea, a qui el caracteritza la mà de ferro en gairebé totes les seves decisions. A l’actual cúpula, Cuca Gamarra atresora el paper femení de més rellevància a l’ocupar la representació parlamentària (que a més és una convençuda que el PP ha de lluitar per la igualtat i s’ha declarat feminista, a diferència de moltes de les seves companyes), tot i que les seves competències no interfereixen en els assumptes de partit. En el cas d’Ana Beltrán, secretària d’Organització, comparteix moltes de les tasques internes amb el mateix Egea, que al final és qui dona el vistiplau a totes les qüestions importants. Elvira Rodríguez s’ocupa de la coordinació econòmica i Ana Pastor va ser integrada a la direcció el 2020 també. La formació conservadora funciona de manera absolutament jerarquitzada i Casado delega en el seu secretari general el dia a dia.

Compromís «infrangible»

Gamarra defensa en conversa amb ‘El Periódico de España’ que el seu partit té un «compromís inqüestionable i infrangible» amb la lluita contra la violència de gènere i nega que estigui absent en el discurs dels populars.

«Som coherents i creiem en la lluita contra la violència de gènere i en la protecció a les dones víctimes i als seus fills. El PP sempre hi estarà, no només recolzant lleis, sinó en l’impuls perquè continuem avançant. Estem plenament orgullosos d’això i ho diem una vegada i una altra», remarca.

La lucha contra todas las formas de violencia contra las mujeres y la defensa de la igualdad de oportunidades es un compromiso de todos por todas.
Redoblemos nuestra implicación para prevenir y perseguir el delito y proteger, apoyar y acompañar a las víctimas.#NiUnaMenos pic.twitter.com/XiB1VlbFSe

— Cuca Gamarra (@cucagamarra) 25 de noviembre de 2021

No obstant, fonts vinculades al partit reconeixen que el PP «no sap vendre el que fa i menys en aquests temes», i atribueixen la poca transcendència d’aquests temes a la filosofia de no utilitzar la violència de gènere com a eina electoral o arma llancívola entre partits: «És una cosa de tots, hem d’estar units. Mai votarem en contra de cap mesura que millori aquesta lluita».

Gamarra incideix que el PP ha tingut un paper actiu a l’hora d’exigir al Govern el compliment íntegre del Pacte d’Estat, així com de demanar que es prenguin seriosament i s’investiguin els abusos sexuals a menors que tutelen les administracions públiques.

Les lleis amb ‘sí’ del PP

Aquest dimarts, el PP recolzava el text legal que evitarà que els orfes de la violència masclista hagin de lidiar amb una espiral de dificultats econòmiques i burocràtiques després de la pèrdua de la progenitora. A més d’aquesta llei, que millorarà la protecció als fills i filles de les dones assassinades en crims masclistes, els populars han recolzat tres iniciatives més aquest any amb importants mesures contra el maltractament.

Molt important ha resultat la llei de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, que prohibeix l’aplicació de l’anomenada ‘síndrome d’alienació parental’ (SAP) a l’hora de determinar la custòdia dels menors.

A més introdueix, juntament amb la llei de recolzament a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica –també avalada pel PP–, un canvi de paradigma en la regulació del règim de visites dels menors que conviuen amb les víctimes de violència domèstica i de gènere, un nou enfocament legal en vigor des del setembre.

Les dues normes inclouen canvis legals en la llei d’enjudiciament criminal i el Codi Civil per impedir que s’estableixi un règim de visites en el context d’una ordre de protecció per violència de gènere i per suspendre’l quan el progenitor estigui sotmès a un procés penal per violència masclista o l’autoritat judicial detecti indicis fundats de maltractament. En cap cas hi podrà haver visites quan el progenitor es trobi a la presó o hagi sigut condemnat amb sentència ferma per maltractament.

Els populars també van donar suport al març a la llei per assegurar la protecció i l’assistència a les dones i els menors víctimes de violència de gènere i a les víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual en el context de l’emergència sanitària pel coronavirus, que persegueix garantir el funcionament dels serveis d’assistència i protecció integral d’aquestes dones en el context de la pandèmia. 

Avortament i ‘només sí és sí’

No obstant, la disposició a l’acord en qüestions relatives a la violència de gènere en l’àmbit de la parella o l’exparella no s’estén a altres iniciatives impulsades pel Ministeri d’Igualtat.

Notícies relacionades

La periodista que va dinar amb Mazón vol que es posi el focus en els que decidien

Illa ofereix al País Valencià un "agermanament" per al progrés

És el cas del projecte de llei de garantia integral de la llibertat sexual, la llei del ‘només sí és sí', contra la qual el PP va defensar una esmena a la totalitat, malgrat que la ministra Irene Montero li va allargar la mà per aconseguir consensos amb l’objectiu de protegir millor les dones contra els delictes sexuals.

Tampoc es trobaran en la reforma de la llei de l’avortament que prepara el departament de Montero, ni en la proposició de llei socialista amb què es pretén penalitzar l’assetjament que pateixen les dones a les clíniques d’interrupció de l’embaràs.