Adriana Lastra: «A Catalunya som al camí del retrobament i el diàleg»

En tot moment, Adriana Lastra («Adri» és l’apel·latiu amb què Pedro Sánchez sol referir-se a ella) ha acompanyat l’avui president del Govern. Dona de caràcter, ferma i segura, ha sigut l’ancoratge de Sánchez al seu partit, com va ser fa quatre anys el llaç que el va connectar amb les bases per guanyar la batalla interna. Des de l’última remodelació portada a terme per Pedro Sánchez, en què va deixar la representació en el Congrés, la de Ribadesella centra la seva tasca en la batuta d’un PSOE que s’esforça a traslladar el missatge de la seva acció de govern de cara a les pròximes eleccions generals. 

¿Troba a faltar ser portaveu del PSOE en el Congrés?

Si li dic la veritat, ni tan sols m’ha donat temps. Va ser una època apassionant, molt dura, en què vaig aprendre moltíssimes coses. Però entengui que era una mica estrany que la vicesecretària general del partit alhora fos la portaveu parlamentària. Ha passat molt poques vegades. Jo necessitava centrar-me en les meves tasques en el PSOE. D’aquella etapa deixo grans amics en el Congrés i vaig aprendre molt; és una experiència política i de vida.

Digui’m una cosa que no oblidarà mai d’aquell període.

Els debats sobre l’estat d’alarma: recordo cada negociació per tirar endavant cada reial decret. Estic molt satisfeta amb el que he viscut en aquests tres anys.

¿I li han caigut mites?

Que el Partit Popular era un partit d’Estat. Sempre he defensat que, tot i que som forces diferents, era una formació política amb què acordar qüestions d’Estat. Però aquest mite em va caure quan el PP va votar en contra de l’estat d’alarma, tot i que tots sabíem que era l’única eina per salvar vides. No hi havia vacuna. Morien 1.000 persones al dia. I el PP va i hi vota en contra. Va ser una lliçó dolorosa.

A la fi la Justícia ho ha qüestionat.

Van prendre la decisió que consideràvem millor per salvar vides. I així es va demostrar. Tots els organismes internacionals han validat com vam procedir. Fins i tot les forces polítiques que van recórrer al Constitucional ho exigien i ho van votar. Una altra cosa és que per consideracions polítiques ho recorreguessin. El Constitucional ha dit que l’eina adequada hauria sigut l’estat d’excepció... bé, crec que va ser la decisió correcta.

¿La sortida d’Iván Redondo com a «guru» del Govern ha suposat un alleujament?

El president ha triat el millor equip per ser al capdavant d’aquestes tasques de gabinet.

Llavors, ¿faltava coordinació amb el partit?

Sempre hi ha hagut bona relació. Sempre ha existit aquesta coordinació.

Surti del manual. Carmen Calvo, José Luis Ábalos i vostè formaven el nucli dur de Sánchez en la seva tornada a la política després de la crisi en el partit, i aquesta reforma els ha reorientat el rumb.

Tots els militants estem a disposició de l’organització i del que decideixi. Amb el 40 congrés del PSOE en l’horitzó, es va decidir fer la remodelació del Govern per donar un nou impuls al partit i incidir en el discurs de la recuperació. I crec que ha sigut un encert. Les dades així ho avalen. En uns anys vindrà algú que ocuparà la vicesecretaria general del PSOE i estic segura que ho farà amb molt encert.

Sobre la sortida d’Ábalos sobrevolen molts dubtes.

L’hi he explicat. Hi va haver una decisió de renovar equips, tant en el govern com en el partit. Era un impuls que es necessitava. Si en política un dia sembla una setmana, amb la pandèmia un dia acabava semblant un mes.

Vostè ha sigut un dels principals recolzaments de Pedro Sánchez en la seva «reconquesta» del PSOE. ¿Aquesta proximitat segueix?

Sempre n’hi ha hagut.

I ara se centrarà en el partit per rearmar-lo de cara a les pròximes eleccions generals. ¿Potser senten que la dreta els trepitja els talons?

S’ha de distingir entre enquestes i apostes. En alguns mitjans el que veiem són més les seves «apostes» que veritables enquestes. Però en el PSOE estem centrats en les nostres tasques, en les que toquen. És cert, com vostè va dir, que abans del 40 congrés els qui conformàvem el nucli del partit ens havíem anat a diferents responsabilitats i es necessitava certa revitalització. Fins i tot s’afirmava en els mitjans. Per això, en aquesta segona part de la legislatura, amb un horitzó pròxim d’eleccions municipals i autonòmiques, tenir greixada l’estructura del partit és més important que mai. Així ho va dir el mateix Pedro Sánchez.

I ¿què és el que necessita ara el PSOE?

Tirar endavant aquests dos anys, aquesta recuperació econòmica que no ha de deixar ningú enrere. I crec que és el que estem fent. Aquest mateix dijous en el Congrés s’han aprovat dues lleis: la de la cadena alimentària i la de les pensions, que acaba amb aquella llei infausta del PP i permet que pugin igual que el cost de la vida. Estem centrats en la recuperació i en la transformació del teixit productiu del nostre país. Volem que aquests fons europeus que el president va aconseguir per a Espanya compleixin la seva funció transformadora.

Perdoni que insisteixi: Llavors, ¿sense Iván Redondo, Pedro Sánchez escolta més el partit?

Aquest contacte mai es va diluir. Sempre hem tingut una relació directa i fluida amb les bases i per això el 40 congrés del PSOE va ser un èxit. Es va veure que som un partit col·lectiu, cohesionat i amb projecte de futur.

Com a portaveu parlamentària va mantenir bona relació amb Pablo Iglesias. ¿Se’l troba a faltar o la seva marxa va ser un alleujament en el Govern?

Les nostres relacions sempre són entre forces polítiques, però és cert que les personals ajuden. I jo sempre he tingut bona relació amb els qui han sigut els nostres socis de govern i d’investidura. Era bona i ho segueix sent. Crec que tots tenim al cap la necessitat d’una recuperació justa que arribi a tots els ciutadans.

Ha negociat amb molts parlamentaris, alguns amb fama de rocosos. 

El Congrés dels Diputats té 17 partits, en 11 grups parlamentaris. Arribar a acords amplis és complex. Però sempre he trobat molta receptivitat en tots els grups polítics, tots han anteposat el bé comú a interessos propis.

Suposo que amb l’excepció del PP i Vox.

Sí, és clar, em refereixo als nostres socis prioritaris. El PP i Vox han mostrat el que són des del moment en què van votar contra l’estat d’alarma. Van deixar clar que només volien tombar el govern passés el que li passés a la societat espanyola.

¿El moviment entorn de Yolanda Díaz preocupa en el PSOE?

En absolut. Estem centrats en el que toca: el procés de vacunació, culminar-lo al més aviat possible i sobretot quan és una cosa que liderem a tot Europa. També en la recuperació econòmica. Som un partit amb 142 anys d’història, hem vist néixer i créixer moltes formacions polítiques. Tenim bona relació amb Yolanda Díaz, que és una bona vicepresidenta que sap liderar aquest àmbit confederal de Podem. Nosaltres sabem quin és el nostre espai electoral i quin és el seu.

Parlen de recuperació, però alguns organismes internacionals semblen rebaixar les previsions de creixement del Govern. Defensen una recuperació que arribi a tothom, però potser no arriba com esperaven.

En vista de les previsions, que fluctuen, tenim dades objectives. Aquest país té uns índexs d’ocupació que no es coneixien des de fa anys. La recuperació és aquí, està en marxa. S’ha pujat el salari mínim interprofessional, s’han millorat les pensions, hem aprovat els pressupostos més socials de l’etapa democràtica. Jo crec que aquestes previsions que rebaixen estimacions anteriors tornaran a pujar. També hi ha projeccions que diuen que creixerem un 10%. Però ja li dic, fixem-nos en les dades.

¿Com encaren el final de legislatura? ¿L’acord pressupostari els dona tranquil·litat? ¿Descarten un avenç electoral?

L’avenç electoral mai ha estat a sobre de la taula. I els pressupostos estan perfectament encarrilats; arribaran al Senat i amb el suport de les forces que els van recolzar en el Congrés. Això significa que els comptes entraran en vigor l’1 de gener i podrem afrontar el 2022 des de certa estabilitat parlamentària per aconseguir que aquesta recuperació econòmica arribi a tots; i amb les armes necessàries per gestionar els fons de la UE i que es converteixin en un instrument de transformació.

¿El PP els ho posa fàcil amb les seves penes internes?

No m’agrada ficar-me en les batalles domèstiques dels altres, perquè no m’agrada que d’altres parlin del PSOE. Però crec que la reflexió que s’haurien de fer els populars és si en un moment com l’actual, després de la pitjor pandèmia de l’últim segle, amb la recuperació en marxa, amb una agenda plena d’iniciatives legislatives, creuen que dedicar-se a barallar-se i al ball de les cadires és l’adequat. Per a mi és que no estan a l’altura.

El moment històric que va donar lloc al naixement de Ciutadans, Podem i Vox va ser molt específic. Ara Ciutadans es troba en una crisi estructural i Podem resitua el seu espai. ¿Sent que Vox ha vingut per quedar-se?

Vox és un risc per als drets i llibertats dels ciutadans, en especial els de les ciutadanes. És una força política que ve a trencar consensos ja establerts. No respon als interessos de la majoria de la ciutadania, sinó a interessos molt particulars. Qui té un problema amb això és la dreta, el PP: fins fa poc els populars aglutinaven des del centredreta a la dreta extrema, però el seu electorat s’ha esquerdat i la majoria dels dirigents de Vox han sortit del PP. Ells tenen un problema i nosaltres alertem de la situació i revelem el que pretén Vox. I advertim al PP que no es pot deixar arrossegar, com veiem que passa a Múrcia, Andalusia o Madrid. El repte és fer front a Vox des de la sensatesa i la moderació, no comprant el seu discurs.

¿Les relacions amb Catalunya que es van trobar són diferents a les d’ara? ¿Donen per superada la crisi del 2017?

En aquests tres anys de Govern l’escenari ha canviat molt. Recordi que llavors parlàvem de lleis de desconnexió, un referèndum il·legal, una declaració d’independència, i una aplicació de l’article 155 de la Constitució que va recolzar aquest partit. Ara parlem de moltes altres coses: dels problemes reals de la gent, de la gran indústria catalana, de recuperar la política a Catalunya per a allò que preocupa els ciutadans. Som en el camí del retrobament i el diàleg. El PSOE i Pedro Sánchez han apostat molt perquè sigui així.

¿Hi ha abraçades incòmodes, com la de Bildu?

La realitat legislativa del Congrés és la que és. Ja li he parlat de l’atomització de partits que existeix. L’aritmètica parlamentària porta a pactar qüestions d’índole social, i amb Bildu mai hem acordat res de caràcter identitari. Estem en l’objectiu de tirar endavant lleis i mesures que al final signifiquin un benefici per als ciutadans.

Vostè va iniciar la seva etapa política amb Javier Fernández, que va ser president de la gestora. ¿Aquesta ferida està tancada?

Les ferides en el PSOE es tanquen quan es clausura un congrés o s’obren les urnes. Recordo molt aquella etapa, perquè m’implica personalment. I a Javier Fernández sempre li he tingut molt carinyo; vaig passar molts anys al seu costat. És cert que va ser un moment dur per a tota l’organització. També per a mi, personalment; però al final la militància va parlar. A Javier Fernández se li ha de reconèixer tota la seva tasca durant anys al capdavant d’aquesta organització i del govern d’Astúries. Va ser un bon secretari general i un bon president.

Torna a ser sobre la taula la reforma del finançament autonòmic. ¿No va agradar a Ferraz que alguns barons socialistes formessin una aliança amb comunitats governades pel PP? Em refereixo a la cimera que Feijóo va convocar a Galícia.

Les trobades entre presidents de comunitats de diferent signe polític sempre s’han donat de forma natural, i en especial per parlar del finançament autonòmic. Quan jo estava en aquesta federació, Javier Fernández ja es reunia amb el president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo i altres presidents per parlar d’aquest assumpte. El model de finançament està caduc des de fa anys i s’ha de revisar. És clar que recolzem aquestes reunions. El que no ens va agradar va ser la utilització que Feijóo va fer d’aquella cita; però no ens va agradar ni a nosaltres ni als presidents autonòmics del PSOE convidats, que van ser els que van recordar que la trobada era per tractar temes comuns i no per confrontar. Hem d’anar a un model de finançament que respecti criteris d’igualtat, equitat i suficiència financera, i que totes les comunitats hi estiguin d’acord. És cert que és difícil i complicat, perquè hi ha presidents amb posicions molt diferents, però res és impossible. La política és conciliar postures diferents. Ens vam comprometre a treballar en aquest assumpte i en això estem.

Aquestes comunitats de l’«Espanya buidada» han pres una posició conjunta en finançament autonòmic i altres matèries. I hi ha moviments polítics per impulsar coalicions electorals que defensin el suposat abandonament d’aquests territoris. ¿El PSOE continua sent referent per als qui viuen en aquesta Espanya que se sent menys atesa?

Estem centrats en la gestió i en transformar la nostra economia, en sortir tots alhora de la crisi econòmica, i cregui’m que considero que ho estem aconseguint. Però encara queden dos anys i molt per fer. Quan es convoquin les eleccions veurem què passa. Però sí que creiem que som el partit que representa la majoria social d’aquest país, i que continuem representant els qui viuen en aquestes comunitats. Aprovem lleis i mesures per combatre el repte demogràfic i dotar de recursos aquestes províncies que pateixen despoblació. Li destaco, per exemple, la descentralització d’organismes, que és una cosa que ja va apuntar Rodríguez Zapatero en la seva legislatura. És una bona mesura, perquè l’Estat som tots. Els projectes que impulsa la vicepresidenta Teresa Ribera tenen en compte els territoris que pateixen la despoblació des de fa molts anys. Recordi que som el primer govern que afronta el repte demogràfic, amb una vicepresidenta tercera que hi està dedicada i gran representació en els Pressupostos. Fa poc hem presentat més de cent mesures per combatre-ho. 

¿És possible abordar la reforma del finançament si no hi ha homogeneïtat tributària? Madrid suprimeix impostos; en altres territoris pugen.

Sempre hem defensat l’harmonització fiscal i ens agradaria arribar-hi des del diàleg i el consens.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

Una de les decisions estrella del passat congrés federal va ser abolir la prostitució, però ¿és més complicat del que pensaven?

Cada vegada que el feminisme fa un pas endavant i vol emprendre una gran reforma com aquesta ens trobem amb una reacció virulenta per part de certs partits. Va passar amb la llei de violència de gènere. Recordi que vam perdre la primera votació, quan la vam portar sent a l’oposició. Després la llei es va aprovar amb una majoria aclaparadora i ara hi ha un pacte d’estat que tots recolzen, tret de Vox. Nosaltres tenim clar que la prostitució és l’esclavitud del segle XXI. És una vergonya que es puguin comprar dones als carrers, als pisos, a les discoteques. És una vergonya i és indigne. Hem d’afrontar aquesta realitat, no només abolint la prostitució, sinó amb polítiques transversals que ajudin a donar una sortida a aquestes dones que són víctima d’aquesta situació. Per això és necessària una llei integral. En aquest assumpte ens agradaria que, en vista d’una llei que en uns anys ningú qüestionarà, per una vegada els partits se sumin abans i no després. Va passar amb altres regulacions, com la violència masclista, l’avortament, el matrimoni homosexual, l’eutanàsia. Hi ha partits que han votat en contra de situacions que generen consens en la societat. Igual que ha passat amb aquestes lleis, crec que els qui avui qüestionen l’abolició de la prostitució, la recolzaran d’aquí a uns anys.