Aragonès explota contra Vox i demana el seu aïllament en el Parlament

A Pere Aragonès li agrada mostrar-se fred en l’esgrima parlamentària. Acostuma a respondre amb un sorneguer monosíl·lab a les complexes preguntes de l’oposició espanyolista. Però aquest dimecres ha entrat en erupció després de la intervenció del portaveu d’extrema dreta en què, de manera desmanegada, va barrejar els drets lingüístics dels castellanoparlants amb presumptes agressions fetes per menors no acompanyats (menes) sense passaport espanyol. En vista d’això, el president va declinar respondre al portaveu ultra i es va dirigir «al conjunt de la Cambra, a tots els demòcrates».

Va criticar que hi hagués qui insistís que les relacions habituals entre les forces també incloguessin Vox i va demandar «un clar compromís dels demòcrates d’aquesta Cambra per demostrar que ells són una minoria». Les paraules d’Aragonès van ser acollides amb aplaudiments, i molts es van posar drets pels bancs sobiranistes.

Aliança segellada

Fins a l’erupció del president, la sessió de control havia vist el segellament de l’aliança d’Aragonès i els comuns. Curiosa l’evolució de la relació entre el Govern i els comuns en les tres últimes sessions de control. En la primera, reacció hostil del president a la mà estesa de Jéssica Albiach per pactar els pressupostos. En la segona, després del veto de la CUP, l’oferiment d’Aragonès a Albiach per acordar els comptes. I aquest dimecres, la lluna de mel via confirmació de la mateixa líder d’En Comú Podem: «La negociació va bé. Catalunya tindrà nous pressupostos el 23 de desembre».

Treva de Junts

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Va sorprendre, així mateix, la treva que tant Junts com la CUP van donar a Aragonès el dia després que el Govern deixés en paper mullat l’acord sobre la llei de l’audiovisual al recordar que les grans plataformes, tipus Netflix, no queden afectades per aquest 6% acordat. Tota menció sobre el català, per exemple la del portaveu de Junts, Albert Batet, es va centrar en la sentència del TSJC, validada pel Tribunal Suprem, i la petició de tirar endavant la llei catalana d’audiovisual. A què Aragonès va accedir, com altres vegades i sense més ni més.

La CUP es va centrar a demanar-li que no assistís als actes de Felip VI a Catalunya, sobretot als homenatges a la patronal, com va passar dilluns amb el 250è aniversari de Foment del Treball.