El Govern aparca per ara la llei de memòria per centrar-se en l’agenda econòmica

El Govern té fixades tres «prioritats» d’aquí a final d’any, incidien aquest dimarts fonts de la Moncloa: culminar l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022, del canvi en el sistema de pensions i de la reforma laboral. Aquests són els tres objectius marcats en vermell, i dos d’aquests els té encarrilats. Els comptes sortiran del ple del Congrés aquesta setmana sense sobresalts –aquest dimarts va amarrar l’acord amb ERC, que va aconseguir que el 6% del catàleg de les grans productores audiovisuals hagi d’estar en llengües cooficials–, i la reforma de les pensions ja està també tancada amb els republicans i amb el PNB després que s’arribés a l’acord amb els sindicats la setmana passada. La nova legislació del mercat de treball està encara a la taula del diàleg social, i el Govern té com a repte que la patronal entri en el consens. El ministeri de Yolanda Díaz encara té uns dies més de marge per tancar la reforma, abans que traduir-la a un reial decret llei que el Congrés haurà de convalidar en un termini màxim d’un mes des de la seva publicació en el BOE.

Aquestes tres «prioritats» ja estan «encarrilades», segons el parer de la Moncloa. Però no ho està encara la llei de memòria. Dimecres passat es va tancar el termini de presentació d’esmenes parcials, de manera que el següent pas hauria de ser la convocatòria de la ponència, discussió en la qual participen tots els partits, i una vegada que s’aprova l’informe s’eleva el debat a la comissió, que integrarà les modificacions parcials en el seu dictamen, que haurà de ser aprovat pel ple abans de viatjar al Senat. Però el PSOE i Unides Podem poden jugar amb els temps i demorar la tramitació fins que aconsegueixin els recolzaments o bé deixar morir la iniciativa.

Notícies relacionades

El PSOE veu en perill la llei de memòria per les exigències d’ERC i el cop de porta de Cs

El Govern blinda la memòria històrica davant una dreta revisionista

Socialistes i morats van pactar la setmana passada una trentena d’esmenes, però no van satisfer en absolut ERC, el principal soci de legislatura del Govern, juntament amb el PNB. Els republicans insisteixen que la llei ha de declarar il·legal el franquisme, i que tingui efectes jurídics, i que s’ha de modificar l’article 2 de la llei d’amnistia del 1977, la que va permetre la «impunitat» dels repressors de la dictadura. No renuncien, almenys per ara, a cap de les dues peticions. El Govern, no obstant, remarca que la seva línia vermella és precisament la norma del 1977, perquè va ser una conquista de l’esquerra en la Transició, i just amb una de les esmenes pactades entre els dos membres de la coalició es va buscar orientar la interpretació dels tribunals, a l’advertir que la llei d’amnistia ha de llegir-se conforme a l’estipulat en el Dret internacional, que estipula que els crims de lesa humanitat, genocidi i tortura «tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables».

ERC ja va votar en contra de la llei de memòria històrica que va impulsar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2007, i assegura que està disposat a fer-ho ara amb el projecte del bipartit: el text actual, afirmava el principal negociador d’ERC, l’exdiputat Joan Tardà, és «un maquillatge de la de fa 14 anys i es queda a l’epidermis». «Durant tot aquest temps hem denunciat aquesta vergonya. Ens van dir que érem uns radicals. Estem convençuts que bona part de la banalització dels drets humans que hi ha avui dia, fins i tot de l’auge del feixisme, té a veure que no s’ha tancat bé el franquisme. No podem legitimar aquesta nova trampa», va apuntar l’exportaveu d’ERC a la Cambra baixa en una entrevista a ‘El Periódico de España’.