JOC DE TRONS

¿Qui governa els jutges i qui jutja el Govern?

La majoria de la investidura seria suficient per aprovar un règim de compatibilitats dels jutges que els alliberés de les urpes del CGPJ per guanyar-se millor la vida

¿Qui governa els jutges i qui jutja el Govern?

Emilio Naranjo

3
Es llegeix en minuts
Albert Sáez
Albert Sáez

Director d'EL PERIÓDICO

ver +

La judicatura és un dels tres pilars de l’Estat de dret. Si bé les relacions entre el legislatiu i l’executiu disfruten, en general, de bona salut, les relacions amb el poder judicial són tempestuoses. Una part de la doctrina, del Congrés i dels mateixos jutges consideren que no han de ser els parlamentaris els únics a intervenir en l’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). No passa així en altres dels anomenats òrgans constitucionals, els que requereixen majories qualificades. D’altra banda, una part de la societat espanyola considera que en el cas dels jutges no hi va haver una operació de democratització com la que es va produir a l’Exèrcit amb Narcís Serra i Lluís Reverter. I tot i que no quedin magistrats nomenats per Franco, el cert és que algunes sagues familiars perviuen i l’accés a la judicatura continua sent un concurs de mèrits per al qual es necessita un bon coixí econòmic per accedir. De manera que l’elecció del govern dels jutges, el CGPJ, és sempre dramàtica, entre altres coses, perquè en depenen nomenaments a sales que estan jutjant assumptes dels partits que governen, han governat o governaran

Arnaldo, el gripau a la sabata del PSOE

El dèficit de cultura democràtica que pateix Espanya, agreujat per l’exigència de transparència al segle XXI, ha convertit el que hauria de ser una elecció exemplar per consens en l’esperpent de les quotes. L’obstruccionisme habitual del PP que prolonga les renovacions dels òrgans constitucionals molt més enllà de les seves majories parlamentàries absolutes fa que el PSOE es desesperi i porti a l’extrem les quotes fins a acceptar un paio com Enrique Arnaldo per formar part del Tribunal Constitucional a l’espera que això obri pas a un pacte en el CGPJ. No s’ha de ser un especialista dels secrets judicials madrilenys per adonar-se que no som en vista d’un «magistrat de tendència conservadora» sinó en vista d’un ‘hooligan’ del Partit Popular en tota regla emparentat amb les branques de la formació que més sovint passen pels jutjats, i no de visita oficial sinó per asseure’s al banc dels acusats. A més, es tracta d’un paio que dona a entendre que sempre ha viscut per sobre dels seus ingressos com a jutge i ha recorregut freqüentment a la pluriocupació, sense gaire mirament per les incompatibilitats en què incorria en aquesta complexa frontera entre el públic i el privat.

Notícies relacionades

El sostre de vidre dels salaris

Casos com els d’Arnaldo provoquen la sospita que els jutges no estan ben pagats. El salari màxim a què pot aspirar un jutge pels seus propis mèrits és de 2.500 euros al mes per 14 pagues, superior a la mitjana dels assalariats, però molt inferior al de perfils amb el mateix nivell de formació en l’àmbit privat. Aquesta circumstància explica currículums com el d’Arnaldo. Per progressar i arribar una retribució conforme amb els mèrits només queden dos camins: o compaginar la judicatura amb l’activitat privada o entrar en el politiqueig de les quotes que emanen de l’elecció del màxim òrgan de govern, el CGPJ, i pujar en l’escalafó per cooptació. Si la majoria de la investidura volgués realment reformar el poder judicial podria començar per plantejar un esquema transparent de compatibilitats dels jutges en l’activitat privada com el que tenen els metges de la sanitat pública, per exemple. Curiosament, això faria els jutges més lliures de les urpes del Consell i, per aconseguir-ho, necessitarien una majoria inferior la de la seva renovació. 

Les faccions no accepten sancions

Aigües avall, la perversió de les quotes fa que cada facció judicial protegeixi els seus sense la més mínima dosi d’autocrítica. Pertànyer a una facció converteix un jutge en intocable. Només així s’explica que les malifetes d’Arnaldo quedessin impunes. O que el ridícul europeu a què ha sotmès Pablo Llarena a la judicatura espanyola en la seva persecució a Carles Puigdemont no hagi comportat que el CGPJ intervingués en la qüestió. Els gripaus que s’empassen els partits en el Congrés en l’elecció del govern dels jutges provoquen que les faccions judicials protegeixin els seus sempre que no s’equivoquin de bàndol quan toca jutjar el Govern, sigui d’uns o d’altres.