Cayetana Álvarez de Toledo, al seu llibre: «A Casado li agrada quedar bé. Egea fa política de pilotes i piloteig»

Quan fa mesos va saltar la notícia que Cayetana Álvarez de Toledo preparava un llibre en el qual de la seva última etapa en el PP, moltes veus del partit es van alarmar. Es van disparar les especulacions sobre què explicaria, el grau de detall i a qui esmentaria. Les 519 pàgines que porten per títol ‘Políticamente indeseable’ surten a la venda aquesta setmana i critiquen molt especialment Pablo Casado i Teodoro García Egea, immersos en aquests moments en la crisi interna més greu que ha patit el líder del partit des que va arribar a la presidència: el pols amb Isabel Díaz Ayuso.

Álvarez de Toledo, que ja avança al llibre que no pensa deixar l’acta de diputada, relata els episodis abans de fer el pas d’integrar-se a l’equip de Casado. El seu primer contacte va ser amb Miguel Ángel Quintanilla, «un politòleg conservador que escrivia bons discursos a Aznar i que va acabar al carrer Génova». Segons explica, abans que realment es convoquessin les primàries ja hi havia gent treballant en un futur lideratge de Casado. «Em va citar a la cafeteria de l’antiga residència d’estudiants a Pinar», detalla. Llavors li va dir que no: «Sempre havia treballat amb gent més intel·ligent i valenta que jo, així que no m'hi vaig afegir». Tot i així, va establir «un fil de contacte» amb qui després va ser elegit com a successor de Mariano Rajoy.

El dard (no s’hi va sumar perquè no era més intel·ligent que ella, s’entén) no és el primer que llança sobre el líder popular. En pàgines anteriors avança l’opinió que sempre ha tingut d’ell: «Hi havia alguna cosa de Casado que no m’acabava de convèncer. Em semblava un home d’empaties variables. Un camaleó sentimental. Vaja, un arlequí, que li agrada quedar bé». I continua: «Té tantes ganes de caure bé que acaba adaptant la seva posició a la de cadascun dels seus interlocutors, encara que siguin incompatibles entre si». 

Com era previsible, les experiències «més desagradables» que relata i els principals atacs van dirigits cap a García Egea, amb qui sempre ha mantingut una relació pèssima. «Quan era portaveu em preguntava com era possible haver de dedicar tant temps i energia a aquest home. És tot un arquetip i hi ha molts perfils com el seu als partits. Són polítics dels quals no es recorda cap idea original ni realment valuosa. Però s’acaben imposant per la força de la seva ambició. Busquen el poder i l’exerceixen de manera despòtica, teocràtica. Teodocràtica», afirma Álvarez de Toledo sobre el número dos del PP.

«Busca el control absolut també en els mitjans, els empresaris, els jutges... Amb la mateixa combinació de garrotades i afalacs. La seva forma d’entendre la política són les pilotes i el piloteig», rasa. Fins ara, la direcció nacional del partit descarta intervenir en l’assumpte i no pretén imposar cap sanció més del que decideixi fer el grup parlamentari al Congrés al saber-se que va trencar la disciplina de vot la setmana passada, oposant-se a la renovació institucional pactada amb el Govern que inclou noms com Enrique Arnaldo per al Tribunal Constitucional.

Crítica contra els diputats del PP

Alguns dels episodis del llibre aixecaran polseguera dins del grup parlamentari. Sobretot per les fortes crítiques als seus companys d’escó, a qui acusa de fer un «seguidisme» propi d’«una colla»: «De sobte, homes i dones adults, intel·ligents i formats, s’acaben comportant com una claca servil i sectària», assegura, retraient que el xat del grup parlamentari es converteix en «un espectacle de diputats que competeixen amb elogis i emoticones d’aplaudiment» i expressions com «¡gran!», «mestre», «sensacional». 

L’exportaveu parlamentària també explica que no exagera al dir que «la conversa més desagradable de la seva vida» va ser amb García Egea, que va mantenir un to «que no podia ser més injust i dominant» i que «mai havia imaginat la irracionalitat i el despotisme que va mostrar», «disposat a aixafar qualsevol signe d’intel·ligència, sensibilitat o criteri». Cayetana Álvarez de Toledo assegura que «va disparar contra Guillermo i Mario» (amb referència als diputats Mariscal i Garcés) i fins i tot «contra Adolfo, a qui va retreure que s’aprofitava de la memòria del seu pare» incomplint la disciplina de vot en una votació del Congrés. 

Notícies relacionades

Amb perfum d’impostura

Sánchez i l’excepcionalitat

La diputada també dedica moltes línies a criticar decisions estratègiques del partit, com la campanya de les eleccions catalanes, «que va posar en perill l’escó d’Alejandro Fernández», a qui l’exportaveu considera «el millor parlamentari espanyol», o la destitució fulminant d’Alfonso Alonso al País Basc per posar al seu lloc Carlos Iturgaiz, «que només va servir per crear una campanya fluixa», ironitzant també amb la línia política triada per a aquella campanya, «absurda contra el PNB i basada en la gestió».

Álvarez de Toledo presentarà oficialment el seu llibre a finals de novembre a Madrid amb la incògnita si algun membre del partit, malgrat el contingut, acudirà a la cita. Fonts del PP insistien que no actuarien contra l’exportaveu obrint un expedient disciplinari destinat a l’expulsió del partit i continuen defensant que es tracta d’una campanya «per vendre llibres». Consideren que és ella «qui hauria de marxar per l’opinió que té del president», del secretari general, del PP en general i dels seus companys d’escó. Ella diu que aguantarà fins al final.