El TC deixa oberta la porta a reclamar als tribunals per les mesures del segon estat d’alarma

El Tribunal Constitucional deixa oberta la porta a reclamar als tribunals els perjudicis de qualsevol ciutadà que cregui haver patit per les mesures preses pel segon estat d’alarma, que declara inconstitucional i, per tant, nul. Per això, conclou la seva sentència, la resolució de la qual es va avançar el 26 d’octubre, dient que, tot i que la seva decisió «no afecta per si sola, de manera directa, els actes i disposicions dictats» durant la vigència d’aquest estat excepcional, que es va prolongar entre el novembre del 2020 i el maig d’aquest any, «tal afectació podria ser apreciada, arribat el cas, pels òrgans judicials que estiguessin coneixent o arribessin encara a conèixer de pretensions sobre això, sempre d'acord amb el disposat en la legislació general aplicable».

La sentència, els arguments íntegres de la qual s’han conegut aquest dimecres, declara «la inconstitucionalitat de la pròrroga dels sis mesos i el nomenament d’autoritats competents delegades fixada en la norma impugnada», però «considera que és ajustat a la Constitució i, per tant, no vulneren drets fonamentals, la limitació de la circulació de persones en horari nocturn; la restricció d’entrada i sortida de persones en comunitats i ciutats autònomes o en àmbits territorials inferiors; així com la limitació de la permanència de grups de persones tant en espais públics/privats com en llocs de culte».

El tribunal entén que «la determinació temporal d’aquella pròrroga de sis mesos es va fer d’una manera completament inconsistent amb el sentit constitucional que és propi de l’acte d’autorització i sense cap coherència, fins i tot, amb les raons que el Govern va fer valer per instar la pròrroga finalment concedida».

Sense saber quines mesures

Notícies relacionades

El Ministeri d’Hisenda cessa el subdirector de Tributs Locals imputat per la seva etapa juntament amb Montoro

Salvador Illa: «En moments de crispació política, si algú pot trencar aquest cercle viciós de retrets som els catalans i els gallecs»

Per tant, no es pot qualificar de raonable la fixació de la durada d’una pròrroga per temps de sis mesos que el Congrés va establir sense cap certesa sobre quines mesures serien aplicades, quan serien aplicades i per a quant temps serien efectives en unes parts o altres de tot el territori nacional al qual l’estat d’alarma es va estendre.

El motiu és que la pròrroga va ser autoritzada quan les mesures limitadores de drets inclosos a la sol·licitud no serien aplicades immediatament pel Govern, ja que se supeditava la seva posada en pràctica al que els presidents de les comunitats autònomes així ho decidissin, per la qual cosa aquella autorització es va donar sense saber quines mesures s’aplicarien per combatre la pandèmia. El que mereix censura constitucional no és la durada de la pròrroga, per si sola i sense més ni més, sinó el caràcter no raonable o infundat, vist l’acord adoptat pel Parlament en el seu conjunt, de la decisió per la qual es va fixar tal termini.