Rufián al PSOE: «La supèrbia és mala consellera. Mesurin bé les seves forces»

Discurs de Gabriel Rufián en clau plenament negociadora. Intervenció plena d’advertències i crítiques al PSOE, tant pel fons, les mesures per les quals aposta, com per les formes, és a dir, per la mateixa manera d’entaular unes converses per aconseguir el suport als seus pressupostos. «Vam estar a 15 minuts de presentar l’esmena a la totalitat», va assenyalar Rufián. «En la negociació vam plantejar els seus incompliments, que requereixen diners, i un assumpte de drets, la presència del català en la seva llei de l’audiovisual. ¿Quina de les dues carpetes creuen que ens va portar fins a 15 minuts del termini? Ho han endevinat, els drets», va detallar.

«Es tracta que el Govern més progressista de la història no legisli contra la cultura i en favor de les multinacionals», va continuar Rufián, que va donar una explicació al que ell entén com a mala praxi socialista: «Sabem que des del seu congrés de València viuen un moment àlgid. Altiu. Alfa. Però obliden que continuen depenent aritmèticament dels mateixos per fer les mateixes coses. I només hem superat la primera fase. De vostès depèn que es pugui continuar parlant».

Consens sobre el català

El republicà va fer una defensa fèrria de la llengua catalana, i la va qualificar com «el gran consens que uneix Santa Coloma amb Berga», i sobre la llei de l’audiovisual va recordar que no es tracta «que la segona temporada d’‘El juego del calamar’ es rodi a Vic, sinó de salvar 33.000 llocs de treball en el sector».

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El líder d’ERC a Madrid va asseverar al grup socialista que «la supèrbia és mala consellera» i que «calculin bé les seves forces. Vostès no governen sobre l’esperança sobre les seves accions, sinó sobre la por a l’alternativa», va afirmar assenyalant els grups del PP i Vox.

Per Rufián, aquest temor d’un eventual Govern de dretes «no hauria de ser una cosa que ens obligui a acceptar tot el que vostès proposen, sinó que hauria de ser el que els portés a vostès a pactar-ho tot amb nosaltres». «No creguin que bescanviarem les nostres conviccions per por», va sentenciar.