Villarejo assegura que es va veure amb Rajoy a més d’intercanviar-se missatges amb ell

L’excomissari José Manuel Villarejo mai defrauda l’expectació que les seves citacions generen. Hormones femenines per al rei emèrit, xantatges amb cocaïna a personalitats, la guerra de l’Iraq, el GAL o l’Isis van desfilar pel Congrés. Com que la seva citació es produïa en la comissió Kitchen també va afegir alguna cosa al dispositiu parapolicial presumptament engegat pel Govern del PP per espiar el seu extresorer Luis Bárcenas. Si abans de l’estiu, en la seva primera citació a la Cambra baixa, va dir que informava puntualment l’expresident Mariano Rajoy a través de SMS de l’operatiu, aquest dimecres va afegir una breu trobada amb ell, quan estava reunit amb l’exsecretària general María Dolores de Cospedal, amb la qual es va mostrar disposat a sotmetre’s a un acarament sempre que el citi per a això «la seu de la sobirania nacional».

Villarejo va semblar deixar-se portar per les preguntes del diputat socialista Felipe Sicilia a partir d’una informació de ‘Público’ sobre la trobada el març del 2014 i el que va transcendir de les seves declaracions davant el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón després de la seva primera compareixença en la comissió. El declarant, que s’enfronta a 109 anys de presó en el primer judici a què se’l sotmet per tres peces menors de la trentena que té obertes, va situar en la cita també una persona molt pròxima a Rajoy, el nom del qual no recordava, i el lletrat d’«un extresorer del PP», amb referència a Javier Iglesias sense citar-lo. Més tard va precisar que la trobada amb Rajoy es va produir perquè va baixar un moment a la reunió que ell mantenia amb Cospedal i que ho va interpretar com una forma que sabés que ell era al darrere i era qui donava les ordres

Malgrat el seu aplom, l’excomissari va semblar no recordar que davant el jutge va declarar que Cospedal li va reconèixer que se li havia tret documentació comprometedora a Bárcenas i que la coneixia l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Com li va recordar el diputat de Cs Edmundo Bal, el magistrat va atribuir les seves paraules a l’afany de notorietat de Villarejo i al donar per conclosa la instrucció de l’operació Kitchen va aixecar la imputació a Cospedal sense arribar a interrogar en aquesta condició Rajoy.

Operació Catalunya

Mentre Bal posava en dubte les teories ‘conspiranoiques’ que Villarejo escampava, el diputat d’ERC Gabriel Rufián, que va comparar la declaració amb «una pel·lícula de James Bond», va mirar de centrar-lo en l’operació Catalunya, per la qual va dir que l’Estat li devia 300.000 euros i li van demanar que «avancés 500.000 euros per un servidor secret», que s’havia avariat. Va afirmar que era secreta i que partia d’«un error important», que era entendre que «calia protegir el clan Pujol per les seves vinculació amb altes institucions», amb referència que compartia compte amb el rei Joan Carles, però no ho va arribar a dir («no em faci complicar-me més la vida, va respondre a la insistència de Rufián).

Sí que va dir, en canvi, que el CNI va administrar a Joan Carles I hormones femenines per apaivagar el seu desig sexual i va atribuir al CNI una secció d’«encaladors» destinada a fer xantatge amb cocaïna a diverses personalitats.

Contra el PSOE

Prèviament el diputat del PP Luis Santamaría va dirigir totes les seves preguntes cap als Governs socialistes i fins i tot l’activitat empresarial del sogre de l’expresident del Govern, Pedro Sánchez. Per la seva banda, la diputada de Vox Macarena Olona, que «va pregar» a Villarejo que «es cuidés molt», es va centrar en Soraya Sáenz de Santamaría i va preguntar per què no havia sigut imputada quan se suposa que Villarejo informava Rajoy i l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez a ella.

Notícies relacionades

A la caça del vot convergent

Consens cultural, inquietud lingüística

Villarejo, com sempre que li donen peu, va aprofitar l’ocasió i va reclamar una nova llei de secrets oficials. Sense respondre a la pregunta concreta va apuntar que Martínez no va passar de secretari d’Estat, perquè es va situar entre Cospedal i Sáenz de Santamaría i aquesta posició és incompatible «en política». I en la seva divagació habitual va acabar per comparar-lo amb el secretari d’Estat del PSOE Rafael Vera, del qual va dir que «sí que va assumir la seva responsabilitat.

«¿Sap que he ofert des de 1993 al servei d’intel·ligència? Independència. Gràcies a la meva independència econòmica. Si jo arribo a saber d’algú tan miserable com per atacar la meva família, doncs potser hauria claudicat», va assegurar. Només es va mostrar prudent al declinar contestar a la pregunta de si el rei emèrit havia de tornar a Espanya.