Illa ultima un acord amb el Govern perquè la Generalitat participi en la governança dels aeroports

"Tenir infraestructures potents i planificar el seu creixement és clau per continuar generant prosperitat a Catalunya", ha reivindicat el president després que ERC hagi reclamat la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya per garantir que el Govern tingui un "paper determinant" en la governança dels quatre aeroports: el del Prat, Girona, Reus i Lleida-Alguaire. Illa ha defensat que el coneixement que s'acumula des de la proximitat és un model que contribueix a la "millora" de les infraestructures, criteri que s'està aplicant en el traspàs de la gestió de Rodalies.

El model basc

El Govern pren com a referència l'acord assolit per Euskadi amb el Govern per crear un òrgan bilateral que coparticiparà en la presa de decisions dels tres aeroports bascos -Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià- en matèries com inversions, plans directors o tarifes. Es tracta d'una entesa que manté intacte que Aena continuï sent el titular i gestor de les infraestructures aeroportuàries, tot i que la companyia ha rebutjat públicament obrir la porta que governs autonòmics participin en la gestió. "Cap autonomia tindrà més competències que Catalunya", va anticipar fa dues setmanes el Govern per deixar clar que també demanaria adoptar aquest model.

ERC ha celebrat haver "arrencat" el compromís a Illa, que el president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, ha definit com un "imperatiu" perquè Catalunya tingui veu i vot a l'hora de decidir el futur de les seves pròpies infraestructures. Està per veure si aquest assumpte acabarà sent clau per desbrossar l'aprovació dels pressupostos al juny. En aquests moments, l'Executiu està immers en una negociació discreta i setmanal amb el partit d'Oriol Junqueras, però tot i que ambdós admeten estar abordant partides concretes en matèries com habitatge o educació, els republicans mantenen que cal també una concessió competencial per donar el seu 'sí' després que la recaptació de l'IRPF hagi embarrancat.

Contra els fons d'inversió

Pel flanc dels Comuns, també necessaris per a l'aprovació dels comptes, Illa s'ha compromès a actuar "amb tot el pes de la llei" contra el fons d'inversió neerlandès New Amsterdam Developers, propietari del bloc de Sant Agustí del barri de Gràcia amenaçat de desallotjament per fragmentar 23 pisos i convertir-los en 'coliving'. Quatre expedients estan en aquests moments oberts i la sanció pot arribar als 1,9 milions d'euros. El grup de Jéssica Albiach ha reclamat al Govern que obligui el fons a negociar i a treballar perquè aquest edifici es converteixi en cooperatiu. "Els tuits són gratis, el que necessitem és una sanció contundent", ha etzibat la dirigent. "El que faig ho dic, no soc d'afirmacions gratuïtes", ha replicat el president.

Polèmica pel català i el pla dels CAP

Notícies relacionades

ERC i Comuns donen aire al Govern amb una injecció de gairebé 6.000 milions, però no garanteixen l'aprovació dels pressupostos

Illa defensa que no pacta amb qui promou l’odi i Orriols li respon: "Gràcies pels pressupostos"

Més tens ha estat el to tant amb Junts com amb la CUP. El grup presidit per Mònica Sales ha retret a Illa que no actuï amb contundència davant de l'"ofensiva contra el català" que estan liderant partits, organitzacions i decisions judicials. "Són els primers a renunciar a la llengua, hi ha silencis que no es poden tolerar", ha sentenciat la diputada posconvergent. "Hi ha una ofensiva, la d'aquest Govern en defensa del català", ha respost el president, que ha reivindicat que s'estan destinant més recursos que mai a aquesta tasca, a més de demanar a Junts "anar junts" en la defensa de la llengua.

I el clima ha escalat encara més quan la CUP li ha retret la rectificació amb el pla d'incentius als CAP per escurçar les baixes mèdiques. "No soc aquí perquè m'enredin. Vaig denunciar que s'estava fent xantatge als metges. O ha mentit vostè o ha mentit la consellera Pané. És una vergonya absoluta que es jugui amb la salut dels ciutadans", ha denunciat la diputada Laure Vega, que ha deixat caure que al president "li tremolen les cames davant la patronal". El cap de la Generalitat no ha amagat el seu enuig en la rèplica: "Vostè a mi tampoc em toreja. No em tremolen les cames. Les baixes es donen únicament per criteris mèdics".