Govern central i agents socials aparquen l’acomiadament en la derogació de la reforma laboral

El calendari i les declaracions públiques conviden a pensar que la reforma laboral del 2012 té els dies comptats: el Govern central es va comprometre amb Brussel·les a tenir aprovats abans de final d’any els canvis en matèria de mercat de treball, i Pedro Sánchez va proclamar aquest diumenge al Congrés del PSOE que posaria «punt final» a la norma més cèlebre de l’era Rajoy. Però una llei que ocupa 79 pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat no és fàcil d’eliminar, sobretot quan ningú vol una derogació sense més ni més (el mercat de treball espanyol ja era disfuncional abans del 2012), i a més s’intenta arribar a un acord entre empresaris, sindicats i Executiu que exigeix equilibris delicats. Per totes aquestes raons, parts de la reforma laboral de Rajoy sobreviuran a la negociació en curs, entre les quals hi ha l’aspecte més polèmic de la mesura aprovada fa 9 anys: la dràstica rebaixa de la indemnització estàndard per acomiadament, que va passar a la pràctica de 45 dies de salari per any treballat a 20.

La caducitat dels convenis

El diàleg encara no ha acabat (la pròxima reunió és dimecres) i encara queden matèries molt importants per discutir-se, com la regulació de la temporalitat, però els costos de l’acomiadament queden fora «del perímetre de la negociació», expliquen fonts de les converses. Malgrat que UGT i CCOO han posat sobre la taula la qüestió de les indemnitzacions en diferents ocasions, mai s’ha fet un intent seriós per discutir-les. El motiu, expliquen aquestes fonts, ha sigut la dinàmica de les converses. Quan l’actual cicle de diàleg va començar el 2018, el Govern de Sánchez no tenia la majoria absoluta necessària per aprovar una derogació total de la reforma laboral, així que les tasques es van centrar en els «aspectes més lesius» de la reforma laboral, segons la terminologia que es va començar a utilitzar llavors: la caducitat dels convenis expirats, la prevalença del conveni d’empresa respecte al del sector i les condicions laborals en les subcontractes. Les dues eleccions generals del 2019 van impedir arribar a cap acord (les negociacions sempre es paralitzen en temps de campanya electoral) i la nova fase oberta després de la constitució del Govern de coalició PSOE-Unides Podem de seguida es va centrar en la pandèmia i en les seves conseqüències econòmiques. Així que el diàleg s’ha centrat en aquelles matèries «més lesives», que venen del passat, i en les qüestions que la Covid-19 han posat en primer pla: erto, formació i requalificació, i limitació de la temporalitat (aquesta última, una exigència tradicional de Brussel·les, que s’ha convertit en prioritat per la seva inclusió en els compromisos d’Espanya amb la Unió Europea en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència).

El debat en aquests compassos finals de la negociació se centra en la contractació temporal: el Ministeri de Treball ha proposat mesures d’abast, com la desaparició del contracte per obra o servei, la limitació de la temporalitat en les empreses al 15% de la plantilla i la posada a disposició per part de les Empreses de Treball Temporal (ETT) de treballadors fixos-discontinus per a treballs ocasionals.

Acord possible

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Malgrat que públicament la patronal s’ha pronunciat de manera reiterada en contra de les mesures estrictes de limitació de la temporalitat, la realitat a la taula de negociació és que segueix el diàleg i, tot i que ho veuen difícil, totes les parts veuen possible un acord. Fonts de la CEOE, de fet, veuen factible un acostament en matèria de contractació temporal si s’aborden mesures com el control de la temporalitat en les administracions públiques, ajustos en el contracte d’obra en la construcció o el susdit permís a les ETT perquè puguin cobrir necessitats temporals amb contractats indefinits. Les limitacions a la contractació eventual, apunten, es poden considerar si s’adopta un enfocament sectorial, en comptes d’aplicar un percentatge màxim de temporalitat per a totes les activitats econòmiques. Per la seva banda, fonts sindicals creuen que aquest és el moment de «tenir paciència i mirar d’aconseguir un bon acord que derogui el 80% de la reforma laboral; l’acomiadament es pot abordar just després», afegeixen.

La incògnita

La incògnita sobre si hi haurà o no acord s’aclarirà aviat: per complir el compromís de tenir aquesta reforma a punt abans de final d’any –compromís de què depèn l’arribada de la següent porció de fons europeus, uns 10.000 milions d’euros– les converses han d’acabar a finals de novembre, amb pacte o sense pacte. És el temps que necessita el Govern per aprovar el text en el Consell de Ministres i enviar-lo al Congrés com a reial decret llei. Això sí, «diguin el que diguin, fins que no es canviï el tema de l’acomiadament, no es podrà parlar d’una derogació de la reforma laboral», remarquen des dels sindicats.