Els independentistes sards s’aboquen amb Puigdemont

Oristany és una ciutat burgesa, situada a la Sardenya central, que en una època avui molt llunyana, entorn dels segles XI i XV, va ser la capital del jutjat d’Arborea, un dels quatre estats sards que hi havia llavors a l’illa. Però avui als carrers d’aquesta localitat poc en queda, d’aquesta antiga esplendor. Àrees com aquesta, annexades a Itàlia al XIX després de segles de dominació aragonesa, espanyola i piemontesa, han perdut rellevància en l’enrevessat panorama polític sard de l’actualitat. Tot i això, a aquest lloc, amb ara tot just símbols independentistes a la vista, va anar aquest diumenge l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, convidat per la Corona de Logu, una assemblea creada el 2018 amb l’intent –encara de desenllaç incert– de reunir la dividida i minoritària galàxia dels moviments independentistes sards.

Un lloc peculiar on rebre ovacions. L’activista i bloguer Frantziscu Pala il·lustrava la paradoxa amb to jocós: «Ens han envaït, ho han destruït tot, però ara som amics». «Per a Puigdemont hem organitzat una rebuda a l’altura d’un cap d’Estat», continuava aquest jove, coneixedor del conflicte català i els seus desenllaços més recents. «Tant de bo un dia Sardenya pugui ser independent. Continuarem lluitant. La lluita dels catalans ens dona esperança», afegia eufòric.

«El que va estar pres»

Maurizio Onnis, alcalde de la diminuta localitat sarda de Villanovaforru i voluntariós president de la Corona de Logu, va donar la benvinguda a Puigdemont. Al corrent de la presència de Jordi Sànchez, altres independentistes sards aprofitaven l’ocasió per saludar el secretari general de Junts, que també acompanyava la comitiva. «És ell el que va estar pres...», es va sentir llavors murmurar alguns, mentre d’altres s’arremolinaven al voltant de Sànchez.

Va ser el preàmbul d’una reunió de gairebé dues hores a l’Hospitalis Sancti Antoni, un vell hospital ara transformat en un centre cultural. Puigdemont va esgrimir una vegada més les seves postures i va defensar que si l’Estat espanyol no ofereix un projecte alternatiu a la independència de Catalunya i manté «la repressió», els catalans tindran «tot el dret» a «exercir la unilateralitat» quan es donin les condicions. «La unilateralitat és una via no-violenta i, per tant, és una via legítima; és una via que no som els primers a seguir, l’han seguit altres precedents al món que han sigut avalats per la Justícia internacional», ha etzibat Puigdemont

Un moviment fragmentat

Després, va escoltar, un per un, tots els delegats dels aproximadament 70 administradors públics de la desena de partits que avui integren la Corona de Logu. Es va parlar de molt: de la desmilitarització de l’illa –una vella petició dels sards, al ser l’illa seu de diverses bases militars des de fa dècades-, ecologia, feminisme. La sucosa ocasió, per als sards, no era menor. Com havia resumit el mateix Onnis, parlant amb Puigdemont poc abans de la conferència pública: «Mentre vostès s’enfronten a un Estat que no admet l’autodeterminació, nosaltres tenim moltes persones que ni saben de què parlem», va dir, al referir-se al sentir als carrers. 

No és de sorprendre. A causa de la seva extrema fragmentació per conflictes interns que s’arrosseguen des de la dècada dels 70 del segle passat, l’independentisme sard compta avui, segons les estimacions més optimistes, amb menys del 10% dels recolzaments a Sardenya. I només posseeix administradors polítics elegits en municipis sards, al no haver aconseguit superar fins ara el percentatge mínim de vots (el 10%, precisament) que la llei local requereix per tenir diputats a l’assemblea regional de Sardenya. 

Vincles amb Còrsega Lliure

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Això sí, es tracta d’un independentisme amb bons vincles amb els seus parells de Còrsega Lliure, partit independentista cors des de fa temps enfrontat a l’Estat francès i que aquesta setmana també enviament una nota de recolzament a l’eurodiputat català. Suport que, després del seu breu arrest dels últims dies –que va finalitzar amb la seva posada en llibertat–, també va rebre del president de la regió de Sardenya, Christian Solinas, no present a l’acte. Un polític equilibrista, aquest, que avui és líder del Partit Sard d’Acció, una històrica formació originalment independentista que, amb el pas del temps, s’ha desplaçat cap al centre i no ha portat endavant reivindicacions sobre la qüestió.   

Puigdemont es va delectar de l’escalf rebut. «Si alguna vegada el poble sard necessita el recolzament de Catalunya, el rebrà», va afirmar, al desencadenar un dels molts aplaudiments, a estones acompanyats per crits d’«¡Independència! ¡Independència!»; fet que va causar l’alegria dels presents. Amb els independentistes sards, «volem reforçar el vincle i recórrer el mateix camí cap als nostres objectius polítics. Som realitats diferents, però el camí és el mateix», va advertir després. «Sí, Puigdemont ha sigut per a nosaltres un catalitzador. Estem aprenent de Catalunya», concloïa Stefano Puddu, un altre activista, ja finalitzat l’acte i finalment ‘alliberats’ també els agents de la policia de la tasca assignada.