Reunió a Madrid

La Generalitat es regira contra la lentitud dels traspassos

  • Els dos governs dissenyen un calendari per avançar en els traspassos de Rodalies, beques i d’altres que siguin «viables»

  • «Exigim concrecions i un treball molt més intens», denuncia la consellera Vilagrà

La Generalitat es regira contra la lentitud dels traspassos
4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

No hi havia gaire expectatives i la previsió pessimista s’ha complert. La reunió de la taula bilateral Generalitat-Govern central es va convertir aquest dilluns en un tràmit que va transcórrer en un clima de cordialitat i poc més al llarg de tan sols dues hores de reunió. Una durada escassa tenint en compte el gruix de les demandes del Govern: 56 traspassos pendents, gestió dels fons Covid europeus i abordar les lleis «recentralitzadores». En canvi, la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va preferir remarcar després de la trobada aquesta «reconnexió» entre Barcelona i Madrid després de tres anys sense convocar aquest òrgan i va celebrar que, per fi, els dos executius parlin dels «problemes reals» i no del procés. Hi va ajudar, sens dubte, l’acord que es va conèixer pocs minuts abans per ampliar l’aeroport del Prat. No obstant, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, es va centrar en la falta d’avenços en els nombrosos dossiers oberts. «Els acords són insuficients», es va queixar. Les dues parts van pactar un calendari per continuar parlant. Res més.

El finançament del servei ferroviari de Rodalies continua sense desencallar-se. La gestió de les beques, sense traspassar-se. Tot queda pendent per a reunions pròximes. Perquè d’això sí que n’hi haurà. Generalitat i Govern van acordar que cada mes, entre el setembre i el gener, se celebraran almenys cinc reunions per anar avançant en aquests traspassos i «d’altres que siguin viables». «Cada mes hi haurà almenys una cita de treball», va destacar la ministra de Política Territorial.

El més concret, potser, és la qüestió de les beques, pendent des que el 2001 el Tribunal Constitucional va donar la raó al Govern quant a la gestió d’aquesta prestació. Ara el Govern es compromet que a l’octubre es quantificarà econòmicament aquesta cessió, perquè en el curs 2022-2023 (aquesta és la intenció, però no és segur) sigui ja la Generalitat la que gestioni aquestes ajudes. La consellera d’Universitats, Gemma Geis, compareixerà per oferir més detalls d’una qüestió que segons les seves dades llasta amb 10 milions d’euros la Generalitat per no poder exercir la competència plenament.

L’altre afer pendent –aquest des de fa 12 anys– és el dels diners per poder exercir la competència a Rodalies per part de la Generalitat. La ministra es va comprometre a concretar-ho en les pròximes reunions tècniques acordades, i d’aquesta manera es faria definitivament real la gestió autonòmica d’aquest servei ferroviari. Tampoc hi va haver detall econòmic sobre la taula.

Un altre avenç, també qualificat d’escàs pel Govern, són els 200 milions d’euros que el Govern aportarà a la Generalitat en relació amb la disposició addicional tercera de l’Estatut –que fixa un mínim d’inversions de l’Estat a Catalunya en funció del PIB català–. El Govern va recordar que s’estan desbloquejant 200 dels 759 milions pendents i reconeguts per l’Administració central com a deute.

Una reunió, dues visions

Tot això, segons la ministra, es farà amb reunions mensuals des d’aquest setembre fins al febrer, quan es torni a citar la bilateral, per reduir els conflictes institucionals. En canvi, la visió donada per la Generalitat, en una compareixença posterior a la seu de Blanquerna del Govern a Madrid, va ser una altra: «No hem aconseguit l’objectiu, volíem molts més traspassos», va afirmar Vilagrà, que va comparèixer amb el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, a Blanquerna. «Exigim concrecions i un treball molt més intens», va continuar dient. La consellera va explicar que la taula bilateral treballa «aspectes que afecten la vida del ciutadà» i que espera que no es converteixin «en una moneda de canvi que es barregin amb la taula de diàleg», que té previst reunir-se la tercera setmana de setembre. Puigneró va posar l’accent en el to crític. Va retreure al Govern de Pedro Sánchez que proposi autogovern en lloc d’autodeterminació però en la pràctica «d’accelerar [en l’autogovern], res». És més, va denunciar un procés de «recentralització i regressiu» per lleis com la de l’audiovisual. Sobre aquest projecte del Govern, la Generalitat va plantejar el seu rebuig frontal al que considera una invasió de competències autonòmiques i una visió del sector només basada en la protecció i promoció del castellà.

Vilagrà també va assumir que no hi ha hagut avenços –a l’espera dels grups de treball que es creïn– en dos afers socials clau: la prestació de l’ingrés mínim vital, que xoca a Catalunya amb la prestació del Govern de la renda garantida de ciutadania, i la llei catalana de limitació dels preus dels lloguers, que l’Executiu central ha portat al Constitucional.

Sense tractar els fons europeus

Notícies relacionades

Preguntada pels periodistes, la ministra va afirmar que no s’havien abordat assumptes com l’autodeterminació i l’amnistia, que poden ser objecte de debat, va assenyalar, en la reunió del pròxim que ve entre Pedro Sánchez i Pere Aragonès. La ministra va concretar que els representants de l’Executiu català sí que havien portat a col·lació el repartiment dels fons europeus, però, com ja els havien fet saber, aquest tema no es podia abordar perquè no era el «marc més ajustat».

La ministra va insistir en la idea d’encarrilar els debats amb Catalunya en qüestions competencials i no en les referides al debat identitari. Mentrestant, Vilagrà i Puigneró van recordar que els seus objectius independentistes continuen vius i es plantejaran a la taula de diàleg del setembre.