El CGPJ posa en dubte la dissolució de fundacions per fer apologia del franquisme

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) podrà aprovar el seu informe sobre la llei de la memòria democràtica el dilluns dia 7, després d’haver de canviar de ponents al no poder posar-se d’acord els designats en un primer moment. El dictamen qüestiona la intenció del Govern de Pedro Sánchez de dissoldre la Fundació Franco per fer apologia del franquisme, ja que, afirma que, «sense el requisit addicional del menyspreu o humiliació a les víctimes», defensar la dictadura franquista «està emparat per la llibertat d’expressió».

L’avantprojecte estableix com a nova causa general d’extinció d’una fundació que «no persegueixin finalitats d’interès general o realitzin activitats contràries a aquest». La ponència dels vocals Roser Bach i Wenceslao Olea considera que aquesta causa de dissolució deixar a l’aplicador de la norma (tant al protectorat, al qual correspon instar la dissolució; com al jutge, únic que pot acordar-la) un amplíssim marge d’apreciació.

La disposició addicional cinquena de l’avantprojecte estableix com a causa especifica d’extinció «l’apologia del franquisme o la incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra les víctimes del cop d’Estat, de la guerra o del franquisme, per aquesta condició». La proposta d’informe adverteix que la incitació a l’odi contra les víctimes es manifesta amb expressions que el legislador pot limitar en la mesura que afecten la dignitat d’aquestes; però l’apologia del franquisme, sense el requisit addicional del menyspreu o humiliació a les víctimes, constitueix l’expressió d’idees que, tot i que contràries als valors proclamats per la Constitució, estan emparades per la llibertat d’expressió.

Dret a la veritat aliè al procés

Notícies relacionades

El Govern admet el xoc amb Hisenda i defensa recaptar el 100% de l’IRPF

El PP vota amb Vox per restringir la figura de l’arrelament dels immigrants

La proposta d’informe explica que concepte de víctima de la Guerra Civil i la dictadura que inclou la llei «es mou en un pla estrictament administratiu de reconeixement, protecció i rescabalament de les víctimes, ja que és doctrina jurisprudencial ben assentada que el dret a conèixer la veritat històrica no forma part del procés penal».

I respecte que l’avantprojecte declara el caràcter radicalment nul de les condemnes i sancions imposades per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura, la proposta d’informe assenyala que aquesta declaració de nul·litat se situa en línia amb la interpretació que el Tribunal Suprem va realitzar de la declaració d’il·legitimitat prevista en la llei de memòria històrica del 2007.