Brussel·les critica de nou Espanya per la falta de reforma del CGPJ

El bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el mandat del qual va expirar fa dos anys, continua preocupant Brussel·les i se’n fa ressò el segon informe sobre la situació de l’Estat de dret publicat per la Comissió Europea. El document constata que 10 mesos després continua sense haver-hi progressos ni acord per renovar diversos òrgans constitucionals tot i que considera «positiva» la retirada de la proposta del PSOE-Unides Podem sobre el canvi de majories en la selecció de jutges del CGPJ perquè «hauria augmentat la percepció que el Consell és vulnerable a la politització». Brussel·les també lamenta la falta d’una estratègia anticorrupció i adverteix que hi continua havent desafiaments entorn de la transparència de la propietat dels mitjans.

El balanç continua presentant dubtes i preocupacions similars a les del primer informe, publicat al setembre. El nivell d’independència judicial que perceben ciutadans i empreses és baix –només el 38% dels ciutadans i el 39% de les empreses considera que el nivell d’independència és bastant o molt bo– i «persisteix la preocupació per la falta de renovació del CGPJ», que segueix bloquejat i que «no ha registrat progressos significatius malgrat les nombroses crides». D’aquí ve la importància que els membres del Consell «siguin elegits pels seus parells», segueixin «els estàndards europeus» i hi hagi consultes entre tots els afectats. 

El document també mostra inquietud sobre la competència del Tribunal Suprem quant a la responsabilitat penal dels alts càrrecs així com el règim d’incompatibilitats de jutges i fiscals, tal com ha apuntat també el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (GRECO), tot i que ressalta que s’han adoptat o està previst adoptar mesures per millorar la qualitat de la justícia, com la revisió del sistema d’assistència lletrada i del Codi de Procediment Penal, així com tres projectes de llei sobre l’eficiència processal, organitzativa i digital. 

Conflicte català, assumpte intern

Un altre desafiament que afronta Espanya en aquest terreny continua sent el baix nombre de jutges per habitant i l’autonomia de la fiscalia respecte al Govern. A més, i tot i que s’han creat 19 tribunals addicionals des de desembre i se’n crearan 14 més abans de finals del 2021, en resposta a les conseqüències de la pandèmia de Covid-19, Brussel·les considera un desafiament el baix nombre de jutges per habitant, un dels més baixos de la Unió Europea perquè pot afectar l’eficiència de la justícia. L’informe, igual com l’any passat, passa de llarg sobre les tensions a Espanya amb l’euroordre o el conflicte català i fonts comunitàries reconeixen que han rebut menys queixes durant l’elaboració de l’informe relacionades amb el conflicte, que continuen considerant un «assumpte intern» d’Espanya. «No hi ha un problema d’Estat de dret a Espanya lligat a aquesta qüestió», afirmen.

Quant al marc legal contra la corrupció, tot i que Espanya continua millorant, les mesures anticorrupció segueixen una línia estratègica, hi ha diverses institucions especialitzades i la corrupció està tipificada com a delicte, encara no hi ha una estratègia específica que permeti afrontar aquest problema de forma integral ni recursos adequats. «La insuficiència de recursos continua sent un obstacle per manejar amb eficàcia els casos de corrupció d’alt nivell», adverteix Brussel·les, que apunta que «la corrupció política d’alt nivell, el frau que implica funcionaris públics, així com els delictes econòmics, constitueixen els principals riscos de corrupció greu a Espanya». 

Problemes de la premsa

Tot i així, l’Executiu comunitari apunta al compromís del Govern en el desenvolupament de legislació en àrees clau com la transparència dels grups de pressió –està previst un registre de transparència el 2022–, un codi d’ètica per als funcionaris públics així com un marc de protecció per als denunciants. Un altre dels capítols en què s’endinsa l’anàlisi, que presta una particular atenció a les repercussions durant la pandèmia de Covid19, és la llibertat de mitjans i el pluralisme. Tot i que el Govern central està prenent mesures per abordar qüestions relacionades amb l’accés a la informació, encara hi continua havent «desafiaments» quant a la transparència de la propietat dels mitjans de comunicació. 

Notícies relacionades

L’oposició amenaça de tombar el decret del Govern per obrir piscines

Els temps del verb

Les dades sobre la propietat són d’accés públic, però la informació de propietat, segons Brussel·les, «no és exhaustiva (només es proporciona per a ràdio i televisió) i hi ha dificultats per avaluar qui hi ha exactament darrere de cada empresa». Concretament, segons l’informe Media Pluralism Monitor (MPM 2021) per a Espanya hi ha «un alt risc» sobre la transparència de la propietat, una falta de regles per als mitjans digitals i una «elevada» concentració de mitjans de comunicació. L’anàlisi també identifica deficiències sobre els contractes de publicitat institucional i alerta de les repercussions de la pandèmia en el sector que van enfonsar els ingressos publicitaris, especialment dels mitjans impresos, i que ha tingut un impacte «negatiu» en la professió a causa dels nombrosos expedients de regulació d’ocupació i la reducció salarial, que ha afectat particularment els periodistes autònoms. 

L’anàlisi també adverteix que la Plataforma del Consell d’Europa per a la Promoció de la Protecció del Periodisme i la Seguretat dels Periodistes ha registrat quatre alertes per a Espanya aquest any, totes relacionades amb la violència cap als periodistes i els seus equips, i des del primer informe de l’any passat hi ha hagut diversos casos de partits polítics que han prohibit a certs mitjans o periodistes participar en les seves conferències de premsa o han atacat públicament els mitjans de comunicació que no comparteixen els seus punts de vista. «L’assetjament de periodistes a les xarxes socials és un fenomen cada vegada més preocupant», reconeix la Comissió.