JOC DE TRONS

Les tres claus de la setmana política

ECONOMIA alcaldesa de Gavà, Raquel Sánchez Jiménez FOTO PEPA ALVAREZ

ECONOMIA alcaldesa de Gavà, Raquel Sánchez Jiménez FOTO PEPA ALVAREZ / PEPA ALVAREZ (Bcn)

3
Es llegeix en minuts
Albert Sáez
Albert Sáez

Director d'EL PERIÓDICO

ver +

La política té moments cruels, despietats. Diuen que els tsars russos assenyalaven les seves víctimes convidant-les a brindar amb aigua abans de sacrificar-les. Aquesta setmana Pedro Sánchez ha entregat tres copes d’aigua a tres persones que el van ajudar a arribar on és: Iván Redondo, que li va explicar com guanyar la moció de censura contra Rajoy; Carmen Calvo, que li va ensenyar com es maneja la Moncloa i José Luis Ábalos, que li va ensenyar les entranyes del PSOE per fer caure Susana Díaz. Però els que ajuden a arribar no sempre serveixen per mantenir-se i consolidar-se. Aquest dissabte, Sánchez va començar a construir el nou PSOE després de tres anys de govern d’esquena al partit. Cal reconèixer que al president no li ha faltat ni valentia ni decisió.

Un president sense escuders


Qualsevol president es dota d’un escuder perquè li porti el dia a dia i li obri les llaunes tancades o li despatxi les technicalities. Felipe González va tenir Guerra durant nou anys, Aznar Álvarez Cascos durant vuit i Zapatero Fernández de la Vega durant sis. El temps s’accelera i els escuders de Pedro Sánchez li han durat tres anys. Iván Redondo amb els mitjans, Carmen Calvo amb els socis i Ábalos amb els barons del partit. El més semblant a un escuder és Félix Bolaños, que estarà al capdavant del Ministeri de la Presidència, i Óscar López, el seu amic que va ser massa vegades al lloc equivocat en el moment equivocat, que serà cap de Gabinet tot i que caldrà esperar al BOE per saber les seves competències. Queda doncs la plaça vacant a l’espera de la clau que explica aquesta remodelació: el congrés federal del PSOE previst per a l’octubre. 

Notícies relacionades

Alcaldesses brillants en comunitats clau

Les pròximes eleccions que es faran a Espanya seran les andaluses. Aquí, Sánchez ja té candidat del seu gust: Juan Espadas. Les següents són les municipals i autonòmiques del maig del 2023. El congrés de l’octubre, i els que seguiran a les federacions, ha de servir per guanyar la batalla. La cobertura nacional la donarà la recuperació econòmica i el repartiment dels fons, per això no s’ha tocat ni una coma de l’equip econòmic. Però cal assegurar candidats potents. I algunes de les entrades en el Govern responen a aquest perfil: dona, jove, alcaldessa i amb possibilitats de projectar-se des de la talaia de Madrid com va fer Illa a Catalunya. Isabel Rodríguez, la nova portaveu i ministra d’Administracions Territorials, és l’alcaldessa de Puertollano a Castella-la Manxa i Diana Morant ho és de Gandia, a València. A més són professionals de prestigi. Pilar Alegría feia de delegada del Govern a l’Aragó perquè li van prendre l’alcaldia de Saragossa i Pilar Llop, de Justícia, ha fet carrera a Madrid. Si se segueix el rastre de totes al PSOE es veurà que sempre van ser al costat correcte de la història, és a dir, amb Sánchez. En aquests noms hi ha els futurs barons, en aquest cas baronesses, del partit. Si se segueix el rastre de tots els caiguts també hi ha un patró: tenien litigis en marxa que generaven soroll a l’Executiu, des de l’educació fins als fons europeus. 

El PSC canvia el fur pel duel

El PSC ha duplicat la seva quota en el Govern però ha multiplicat la seva capacitat de despesa. Aparentment, Miquel Iceta perd pes al passar d’Administracions Territorials a Cultura i Esports. Però la cartera de la nova ministra catalana, Raquel Sánchez, és la que més despesa té. El nou esquema permet als d’Illa encapçalar alguns projectes emblemàtics com l’ampliació de l’aeroport, les inversions a Rodalies o la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern. Parlar del que el seu candidat a la Generalitat sempre diu: els problemes reals dels catalans. Alhora, Iceta pot demostrar a Cultura les bondats de la cogovernança i guanya temps lliure per ajudar a greixar la taula de diàleg des de les bambolines. El seu cas és una obsessió de Sánchez perquè ja li va oferir la cartera el 2018. Mobilitat afegida a les empreses públiques dirigides per gent del partit els converteix en interlocutors privilegiats.