El Tribunal Superior de Madrid rebutja la querella contra Rocío Monasterio

Madrid, 28 juny (EFE).– El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha rebutjat la querella que va interposar la Fiscalia contra la portaveu de Vox a l’Assemblea regional, Rocío Monasterio, per la suposada falsificació d’un visat de l’Escola d’Aparelladors de Madrid, ja que es va tractar d’una acció «basta» fàcilment perceptible.

Segons ha informat el TSJM, la Sala Civil i Penal ha acordat inadmetre la querella «al no reunir els fets relatats el caràcter del delicte de falsedat documental» en una interlocutòria en el qual els magistrats detallen que «ens trobem davant una falsedat basta o grollera, que precisament per això priva el suport material de tota possibilitat de produir un efecte jurídic».

La Fiscalia de Madrid va presentar al maig l’esmentada querella després d’investigar una denúncia presentada per Més Madrid en la qual assegurava que la diputada de Vox va tramitar el 2011 i 2016 llicències amb un visat de l’Escola d’Aparelladors falsificada, doncs era del 2005 i corresponia al projecte de la reforma d’un loft propietat del presentador valencià Arturo Valls visat per una altra persona.

El Ministeri Públic sosté que Rocío Monasterio va incloure en dues ocasions una fotocòpia d’un visat del 2005 «amb la intenció de donar-li als plans l’aparença d’estar degudament visats, una utilització fraudulenta».

Ara la Sala Civil i Penal del TSJM, encapçalada pel president de l’Alt Tribunal, Celso Rodríguez, dona per corroborats els fets que relata la Fiscalia però no la qualificació jurídica que el Ministeri Públic entén que comporten.

Així, dona per provat que durant el 2004 i el 2005 l’aparelladora del Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Madrid Esther Navarro va col·laborar amb la mercantil Rocío Monasterio i Associats S.L., de la que era administradora única la querellada, i va redactar un estudi per condicionar un local com a vivenda per encàrrec d’Arturo Valls.

Monasterio va presentar davant l’ajuntament la sol·licitud de llicència urbanística amb segells originals del Col·legi, però l’expedient es va arxivar, per la qual cosa va tornar a presentar-la el 2011 i el 2016 però afegint en aquests dos casos que ella era l’autora del projecte, modificant els plans i adjuntant una fotocòpia del segell originari.

En aquests dos casos l’ajuntament també va arxivar la sol·licitud al no resoldre’s les deficiències detectades, explica el TSJM, que detalla que els fets del 2011 no són objecte de la querella perquè es consideren prescrits.

Els magistrats relaten que l’expedient del 2016 no conté l’adhesiu del Col·legi d’Aparelladors, que és de color i amb un tacte característic, sinó que en fins a 21 ocasions s’insereix al seu lloc una fotocòpia que suposa una diferència «grollera».

Remarca que «en les falsedats materials entra en joc com a requisit nuclear de la mutació documental delictiva l’element de la suficiència: que aquesta alteració de la veritat tingui un mínim considerable d’aparença, una entitat suficient, en suma que sigui capaç d’induir a error», i que ha d’existir una alteració de la veritat que afecti elements essencials del document.

I conclou que en aquest cas està «allunyat» d’aquest delicte, ja que es tracta d’«una reproducció gràfica del visat original, de manifest desfasament cronològic i a més tan basta i perceptible a simple vista sense necessitat de perícia que resulta incapaç d’induir a cap error sobre l’autenticitat, a cap persona en general i molts menys a cap tècnic del departament urbanístic que hagués de validar-la en particular».

«Tan diametrals, palmàries, perceptibles i en definitiva evidents diferències condueixen sense gènere de dubte a la conclusió que la tosca operació d’inserció del visat als plans o documents integrants de l’expedient urbanístic (...) no podria de cap manera fer efecte com a autèntic i degut visat», afegeix, destacant que els tècnics municipals van advertir el 2016 que es tractava de l’expedient del 2005 i així ho van comunicar a l’estudi d’arquitectura.

Remarca així mateix la Sala Civil i Penal del TSJM que era necessari un visat nou per a cada projecte.

Notícies relacionades

Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»

Per tot això considera que no es tracta d’un delicte de falsedat documental i «no es pot atorgar a la present querella una altra destinació que la inadmissió i arxiu».

Contra aquest decisió cap recurs de súplica, detalla la interlocutòria datada el 25 de juny. EFE