Les tres claus de la setmana política

Explica José María Aznar en el primer volum de les seves memòries que una de les primeres decisions que va prendre quan va assumir el timó del Partit Popular (quan Fraga va deixar anar allò de ‘ni tutelas ni tutías’) va ser buscar una font de finançament alternatiu als empresaris de la CEOE. En els anys 80 del segle passat, durant les majories absolutes de Felipe González, es donava per fet que la patronal posava i treia candidats en la formació de centredreta perquè era qui pagava la festa. Per aconseguir aquest objectiu, Aznar va posar al capdavant de les finances del PP Álvaro Lapuerta, amb qui havia intimat en la seva etapa d’inspector d’Hisenda a Logronyo. Podríem dir que era un dels seus mentors polítics. Lapuerta va tenir durant anys com a màxim executiu en aquest àrea Luis Bárcenas. I la resta de la història ja és coneguda. Aquest detall té avui la seva importància per la paraules d’Aznar sobre la CEOE després de les declaracions del seu president Antonio Garamendi a favor de la decisió del Govern sobre els indults als presos del procés. Amb el to ‘cañí’ que desprèn de vegades l’expresident, va deixar anar allò que «són dies per apuntar i no oblidar». La frase d’Aznar culminava una setmana d’atacs de la cúpula del PP que va venir a dir que els empresaris havien venut el seu recolzament al Govern en els indults a canvi del plat de llenties dels fons europeus. 

Amb la campanya contra Garamendi, el PP reprenia la seva batalla contra el model de gestió dels fons europeus que dona un paper essencial a l’oficina del president del Govern. És una decisió que va tirar endavant gràcies a l’abstenció de Vox, en un dels episodis parlamentaris més delirants de l’actual legislatura i que encara està per explicar. En el sector madrileny dels lobbies es dona per fet que els d’Abascal van fer cas aquella nit als arguments de la CEOE en la seva tasca de grup de pressió. D’aquest ressentiment neix la sortida en bloc dels dirigents del PP contra Garamendi. I també perquè saben que la intervenció de la presidència del Govern és avui un fet que preocupa per igual la Comissió Europea (Espanya ha tret una de les pitjors notes en transparència en la gestió dels fons) i els barons socialistes que temen perdre capacitat d’intervenció en el repartiment. 

Tota argumentació política partint de les gravacions manipulades de l’excomissari Villarejo és nul·la d’entrada. Però les seqüeles judicials de les seves mentides estan debilitant algunes cúpules empresarials, especialment Iberdrola i Repsol, just en el moment que se la juguen perquè la pandèmia ha castigat la seva cotització fins al punt de fer-les vulnerables a tota mena d’operacions. El Govern les va tornar a protegir dijous d’una acció hostil estrangera durant sis mesos més. Però això no impedeix que hi hagi canvis accionarials interns. De manera que alguns dels implicats noten aquests dies que la Presidència del Govern té tres palanques per intentar alterar els pesos i mesures en les empreses de l’Ibex-35: la regulació, els fons europeus i la protecció davant les opes. Si hi afegim la debilitat infringida per Villarejo, alguns temen que els moguin la cadira.