Barons del PSOE i el PP s’uneixen contra el centralisme

Aquests dies, la reunió del Cercle d’Economia ha sigut un lloc propici per als grans titulars. Els indults als presos del procés i la «reconstrucció» després de la crisi de la Covid han acaparat portades, però a l’hotel W de Barcelona hi ha hagut també temps per a la reflexió política més pausada, i no per això menys interessant. Un gran exemple va ser el debat que van mantenir quatre dels principals barons autonòmics del PSOE i el PP –Juanma Moreno, Ximo Puig, Alberto Núñez Feijóo i Francina Armengol– sobre el model territorial. La conclusió, al marge de sigles i amb tots els matisos que es vulgui, és que la perifèria espanyola està unida contra el centralisme.

El president gallec va comptar amb l’avantatge d’assistir al debat per videoconferència i, per tant, no tenir present el rellotge que va tenallar els altres presidents, en un acte que havia de durar una hora i es va allargar bastant més. Això va provocar que Feijóo tingués més temps, amb diferència, que els seus companys per expressar-se. Va començar dient que els quatre representaven prop del 35% de la població espanyola, i que el model territorial és «satisfactori», tot i que «susceptible de millora». En aquest punt, va citar les infraestructures que, amb el finançament, van unir en la protesta tots els presidents autonòmics.

Moreno, president andalús, va ser qui va arrencar més somriures al públic present. Primer, quan va recordar que si José Montilla va ser «el primer andalús que es va convertir en president català», ell mateix, nascut a Barcelona, és «el primer català que presideix la Junta d’Andalusia». Però sobretot ho va fer quan es va unir a la reivindicació d’un nou model de finançament i unes millors infraestructures. «Hi ha hagut una visió equivocada, molt central, que ha esquivat els interessos dels territoris perifèrics», va afirmar.

L’Institut Oceanogràfic de Madrid

Els dos representants del PSOE van mesurar menys les seves paraules a l’hora de descriure cap a on ha d’anar el model espanyol. Tant Puig, president del País Valencià, com Armengol, presidenta de les Balears, van utilitzar sense por l’adjectiu «federal». «La cogovernança ha d’estar sostinguda en el federalisme. No l’anomenin així si no volen, però calen formes de cooperació i ajustament. Espanya és un Estat en què fins i tot l’Institut Oceanogràfic és a Madrid. ¿Totes les institucions de l’Estat han de ser a Madrid? No hi ha cap raó per això», va afirmar Puig.

La presidenta balear, per la seva banda, va afirmar que «la força d’Espanya» rau que «és molt plural i molt diversa», i que ara toca «accelerar el procés d’èxit» de la descentralització. «Falta avançar cap a un Estat que es comporti de forma més federal, cap al pacte i l’acord, cap a la presa de decisions conjunta», va afirmar. En aquest sentit, va demanar que Catalunya «s’afegeixi al debat multilateral» en la nova etapa que s’ha obert amb Pere Aragonès a la Generalitat.

Feijóo també va ser l’únic que es va referir, almenys tangencialment, als indults. El president de la Xunta va defensar el «diàleg assossegat i civilitzat» davant el «soroll» polític, en una intervenció que va tenir poc a veure amb la protagonitzada al matí pel líder del seu partit, Pablo Casado.

El rebuig català del concert

Notícies relacionades

La «cort» de Pablo Iglesias, segons Errejón: el seu objectiu era «enterrar-lo» políticament

El tuitaire Alvise admet que va publicar la falsa PCR d’Illa sense provar-ne la veracitat

Però Feijóo també va criticar la «queixa constant» a l’Estat dels que, no obstant, no volen «participar en l’actualització del model» territorial, i va destacar la importància de la «lleialtat» en la «cogovernança» espanyola. En la seva segona intervenció, el president de la Xunta va llançar a més un altre avís als independentistes catalans, quan va afirmar que «altres comunitats» a banda de la basca i la navarresa «van valorar el concert econòmic» durant la Transició i «no els va interessar».

Com que Feijóo s’havia allargat tant, el president andalús va haver de condensar els seus arguments fins a deixar-los en poques frases. «Tindré un infart», va fer broma. Va ser potser l’únic moment en què la moderació no va regnar en el debat.