El cunyat de Torra, condemnat a quatre anys i mig de presó per frau fiscal

La sentència, que recull les tesis de la fiscalia, declara provat que, el 2009, els dos germans condemnats van tancar per «la mala situació econòmica i financera» l’empresa Piensos Suprem, de la qual eren administradors, i van decidir vendre les set parcel·les on s’ubicava la fàbrica a Santa Coloma de Farners, que eren propietat d’una altra societat, Can Roure, també de la família.

El jutge afirma que els dos germans, «sabedors» que l’operació generaria per a Can Roure importants plusvàlues, per les quals s’haurien de pagar impostos, «van decidir executar un pla, encaminat, d’una banda, a ocultar» a Hisenda l’obtenció d’aquests beneficis i, en segon lloc, a «desvincular-se aparentment d’aquesta societat per eludir qualsevol tipus de responsabilitat en l’eventual supòsit que es descobrís un frau tributari».

Alhora, diuen els togats, van projectar «despatrimonialitzar» l’empresa per «frustrar» els possibles procediments administratius o judicials d’execució dels crèdits públics per deutes tributaris no satisfets.

Empreses pantalla i testaferro

Per «dissenyar i executar» aquest pla, en què «s’utilitzarien diverses societats pantalles o instrumentals», els germans Morell, relaten els magistrats, «van comptar amb la imprescindible i conscient col·laboració» del tercer condemnat, que «va articular i va coordinar l’estratègia defraudatoria», utilitzant un testaferro, si bé aquest no era coneixedor que les operacions «buscaven la finalitat fraudulenta perseguida» pels imputats.

La sentència recull les operacions que es van realitzar per a aquests propòsits. El primer pas va ser l’«il·lícit projecte» de desvincular «aparentment» els germans Morell de Can Roure, valent-se d’un entramat de societats. Els jutges consideren que la desvinculació no es va produir realment, «ja que tots dos van continuar sent amos» de l’empresa i tenien en «l’efectiu control».

D’una banda, precisen, no van arribar a cobrar els 62.550 fixats com a preu de venda de les seves accions i, de l’altra, es va constituir una hipoteca sobre les finques en què s’assentava la fàbrica per «garantir els deutes per impagament de salaris» als seus treballadors, «en el nom i representació de la qual van actuar els dos acusats en qualitat d’amos».

Set solars

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El preu per cinc terrenys venuts el juliol del 2010 va ser de 880.391 euros, més 158.410 euros d’IVA. Els jutges estimen que, per l’impost de societats, Can Roures hauria d’haver pagat a Hisenda 169.957 euros i només va ingressar 34,07 euros. Van ser els germans Morell, «com a veritables amos i administradors, de fet, a l’ombra de Can Roure, els que van decidir l’ocultació i consegüent defraudació», remarquen.

De dos solars més se’n van desprendre mesos abans, el desembre del 2009, per 238.963 euros, i no van abonar 76.373 euros a l’Agència Tributària. La resolució determina que els acusats també van despatrimonialitzar Can Roure amb retirades de fons en efectiu i traspàs de diners a altres companyies, vinculades a aquesta empresa, entre altres operacions.