El TC revisa les condemnes de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

El ple del Tribunal Constitucional examinarà aquesta setmana els recursos dels Jordis contra la sentència del Tribunal Suprem que els va condemnar a nou anys de presó per un delicte de sedició, pel seu paper «decisiu» en el procés independentista català. Fonts jurídiques informen a EFE que previsiblement seran desestimats, en línia amb els recursos d’altres condemnats ja resolts pel tribunal de garanties, en què sempre ha avalat la sentència del Suprem. Les ponències seran presentades pel president, Juan José González Rivas, i el magistrat Santiago Martínez-Vares.

La Sala Penal del Suprem va condemnar els líders de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament, a nou anys pel seu paper «decisiu» en la sedició orquestrada pel Govern, amb la seva «indiscutida capacitat de lideratge i estret contacte amb els dirigents polítics nacionalistes».

L’examen dels recursos coincideix amb la polèmica dels indults que possiblement els seran concedits d’acord amb els missatges llançats pel Govern i amb la futura proposta de l’Executiu per reformar el delicte de sedició i rebaixar les penes, una cosa que seria d’aplicació als condemnats pel procés.

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

Un altre afer rellevant a la taula del tribunal serà el recurs contra la sentència del Suprem pel setge al Parlament de Catalunya el 14 i 15 de juny del 2011, que va impedir l’entrada a diversos diputats, i la ponència de la qual ha recaigut en el magistrat Cándido Gómez Pumpido. L’Audiència Nacional va absoldre en primera instància els acusats de delictes contra les institucions de l’Estat, atemptat i associació il·lícita, al considerar que estaven protegits pel dret a manifestar-se, però la fiscalia, la Generalitat i el Parlament van recórrer-hi en contra i el Tribunal Suprem va condemnar vuit dels acusats a tres anys de presó per un delicte contra les institucions de l’Estat. L’alt tribunal va basar la seva sentència que la llibertat d’expressió i el dret de reunió no poden paralitzar altres drets, com el de la participació política a través dels representants legítims.

Així mateix, el ple veurà el recurs del PP contra el decret que va permetre a l’exvicepresident segon del Govern Pablo Iglesias formar part de la comissió del Centre Nacional d’Intel·ligència, que supervisa i regula els treballs del CNI. Es tracta del mateix decret que el tribunal va suspendre fa dues setmanes a l’estimar el recurs del Vox, per això previsiblement el recurs del PP serà estimat, ja que és similar al que va plantejar la formació de Santiago Abascal, el recurs del qual es va veure primer per haver-se registrat gairebé un mes abans que el dels populars.