Així poden ser els indults als presos del procés: dates, abast i condicions

No existeix cap termini legal per prendre la decisió d’indultar. A partir d’ara, el Ministeri de Justícia ha de preparar l’expedient amb una proposta a favor o en contra de la concessió. El ministre del ram, Juan Carlos Campo, l’elevarà al Consell de Ministres, que l’estudiarà per adoptar la decisió que consideri més oportuna.

Tot i que Sánchez podria allargar, per exemple, fins a l’últim Consell de Ministres abans de les vacances a la recerca d’un menor impacte, fonts governamentals situen la decisió entre finals de juny i principis de juliol. Seria, en tot cas, després de les primàries del PSOE d’Andalusia, en les quals el líder socialista es juga destronar de manera definitiva Susana Díaz.

Els indults ja no podran ser totals, és a dir, el Govern ja no podrà perdonar la totalitat de les condemnes als presos del procés. La llei impedeix fer-ho quan el tribunal sentenciador s’ha manifestat en contra de la mesura. Així les coses, l’indult només podrà ser parcial, això és, se’ls perdonaria únicament una part de les penes. Això deixa molt marge a l’Executiu per emprendre uns indults quirúrgics.

L’opció que pot considerar-se menys nociva políticament parlant seria commutar-los els mínims anys de condemna a cada pres perquè puguin ser excarcerats, però mantenir-los la pena d’inhabilitació que pesa també sobre tots ells. Segons les fonts jurídiques citades per Europa Press, els indults parcials suposarien, Codi Penal en mà, la seva posada en llibertat per l’obligada progressió al tercer grau penitenciari o, fins i tot, la llibertat condicional si, al restar els anys perdonats, ja haguessin complert dues terceres parts de la condemna.

Hi ha un precedent molt conegut (i polèmic): el 1998, el Govern de José María Aznar va perdonar dos terços de la condemna de 10 anys de presó a José Barrionuevo i Rafael Vera pels GAL, cosa que, sumat a posteriors beneficis penitenciaris, va fer que poguessin abandonar la presó al cap de poc temps.

L’indult es regeix per una llei de 1870 que ha tingut poques modificacions. Per això la seva concessió s’acompanya de certes fórmules que es repeteixen d’un cas a l’altre. En tots els concedits s’inclou l’afegitó d’«a condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini de X anys des de la publicació del reial decret». L’única diferència és el nombre d’anys que es marca per no retornar a la presó.

Aquesta fórmula podria servir al Govern com a para-xocs davant les crítiques, ja que atorgaria als indults del procés un caràcter reversible en cas, per exemple, que es complís la màxima que no deixa de repetir un dels presos, el líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart: «Ho tornarem a fer».