Crisi migratòria a Ceuta

El Govern creu que Rabat ha posat fre i espera ara recompondre relacions

  • A la Moncloa creuen que el Marroc «ha baixat el diapasó» en les últimes hores, però queda el front diplomàtic, que tardarà més a tancar-se

  • Espanya confia que l’ambaixadora del Marroc torni aviat a Madrid, ja que dimarts va ser cridada a consultes

  • Laya indica que l’acollida de Ghali respon a la «tradició humanitària» d’Espanya, no una «agressió» al Marroc

El Govern creu que Rabat ha posat fre i espera ara recompondre relacions
5
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

La situació a la frontera de Ceuta ha millorat en les últimes hores. Les coses estan «tornant al seu lloc», indicaven aquest dimecres al Govern abans que es conegués que el Marroc havia tancat les seves fronteres, tallant el pas a l’èxode migratori dels últims dies. Rabat «ha baixat el diapasó» clarament, assenyalaven les mateixes fonts, remarcant que el punt d’inflexió va arribar amb la declaració institucional del president, Pedro Sánchez –quan va recalcar que Espanya seria «ferma» en la defensa de la integritat de la ciutat autònoma «sota qualsevol circumstància»– i el seu posterior viatge a Ceuta i Melilla, un gest polític d’indubtable importància.

El cap de l’Executiu definia els fets, en la sessió de control al Congrés, com un «desafiament» del Marroc a Espanya i a la UE. Un esglaó més que el que es va fer la vigília, quan es va limitar a demanar al regne alauita «respecte a les fronteres mútues». La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ho va anomenar una «agressió». I aquest dimecres al Gabinet es reiteraven en aquesta mateixa idea: l’entrada massiva d’immigrants irregulars, la utilització d’éssers humans per enviar un missatge a Madrid, és un «assalt» a una frontera, no una mera «crisi migratòria».

Però, tot i que el flux de migrants s’hagi reduït, tot i que la tensió s’hagi afluixat i la nit hagi sigut «tranquil·la», tot i que Rabat hagi baixat la pressió, continua pendent de tancar la crisi diplomàtica i això tardarà més a resoldre’s. En aquesta línia, el Govern diu que hi continua treballant, ja que el Marroc és un país «amic» i veí i ha de seguir sent-ho. Queden «48 hores d’observació» per veure com actua l’Estat magribí, indicava una ministra després de sortir del ple de la Cambra baixa.

«Por» que els EUA reculin

La primera mostra que les relacions s’encarrilen arribarà amb el que passi amb l’ambaixadora marroquina a Espanya, Karima Benyaich, de la qual a la Moncloa tenen una bona opinió. Benyaich va ser cridada a consultes per Rabat després de ser convocada a Madrid per la ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya. En la seva reunió, Laya li va expressar el seu «disgust» i «rebuig» per l’entrada massiva d’immigrants per Ceuta i li va recordar que els dos països són «corresponsables» de les fronteres.

Al Govern continuen rebutjant oficialment que la tensió es degui únicament a la decisió d’Espanya d’acollir, per raons «humanitàries», el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, ingressat en un hospital de Logronyo des d’abril. «Fa un mes que és aquí», recordaven fonts de l’Executiu. A l’equip de Sánchez apunten que hi ha altres raons que s’han de tenir en compte, com la posició dels Estats Units. Joe Biden no ha revertit el reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara que va fer Donald Trump i Rabat podria tenir «por» que el nou mandatari americà fes marxa enrere. Però afegeixen que també hi influeixen factors com la situació socioeconòmica o la crisi a Gaza, ja que la postura del Marroc cap a Israel –amb qui va establir relacions diplomàtiques a finals de 2020– podria no ser compresa per la seva població enmig d’una ofensiva de Tel-Aviv sobre la Franja de Gaza.

Aquest dimecres, González Laya sí que va ser una mica més explícita sobre la situació de Ghali en una entrevista a RNE. I va admetre que va ser el detonant de la ira del país veí. «El gest humanitari del nostre país genera rebuig i crea una crisi migratòria», una «resposta unilateral» a l’hospitalització del líder sahrauí.

La ministra va explicar que si Espanya el va acollir –tot i que va arribar amb identitat falsa, anomenat Mohamed Benbatouche– va ser per la seva tradició humanitària i perquè amb aquest gest no pretenia fer «cap agressió a ningú», tot i que era conscient que la qüestió del Sàhara Occidental és d’«enorme sensibilitat per al Marroc». Madrid, va dir, ha explicat aquesta posició «múltiples vegades i per múltiples canals» a Rabat.

«Espanya té una tradició humanitària i l’ha de poder exercir quan ho cregui necessari, sempre respectant els seus veïns i no buscant agredir a ningú.» És a dir, que l’acollida del líder del Front Polisario era «un simple gest humanitari cap a una persona greument malalta». El problema és que el Marroc considera que Ghali és una persona «enemiga» del país; així és vist tant per l’Executiu com per l’oposició al regne alauita.

«Discreció» en els contactes

En tot cas, Exteriors busca rebaixar la tensió. «Ni hem provocat aquesta escalada, ni la volem alimentar, ni l’alimentarem, cal reconduir aquesta situació», va dir Laya a RNE. «Mai entrarem en exercici d’escalada, però seguirem ferms en la defensa de la integritat territorial, de les fronteres del nostre país i de la seguretat i l’ordre», va remarcar en la seva entrevista, informa Efe.

Laya reconeix en l’acollida de Ghali l’origen de la crisi

La ministra va insistir que la posició d’Espanya no és la de «debilitar ni trencar la relació» amb Rabat, sinó la de «teixir i enfortir relacions», «no és tallar ponts», sinó «construir junts». Per a Laya, Rabat ha d’entendre que la qüestió migratòria també és d’«enorme sensibilitat» per a la UE, de manera que, quan permet l’arribada massiva d’immigrants, «no només té a Espanya de l’altre costat, sinó que té la UE», que ahir va donar «una resposta clara», acompanyant el Govern de Sánchez.

La cap de la diplomàcia va assegurar que hi ha «línies obertes» de comunicació amb el Marroc «per diferents canals», tot i que no va voler detallar si el president ha recorregut al rei Felip perquè ajudi a reconstruir els ponts amb el país veí, perquè tota «missió d’acostament» ha de tenir la «discreció» com a component principal.

Notícies relacionades

Laya, a més, va treure importància al fet que el secretari d’Estat dels EUA, Anthony Blinken, truqués a les autoritats marroquines per parlar del conflicte al Pròxim Orient, entre Israel i Gaza, i ni tan sols cités Espanya. La ministra va preferir «no jutjar la postura d’un aliat molt pròxim» com ho són els EUA. Va recordar, això sí, que el Marroc «té un paper» en la crisi entre jueus i palestins i és «normal» que Washington «parli amb els seus socis i amb tots els actors». El cert és que, almenys fins al moment, la Moncloa no ha informat de cap contacte telefònic encara entre Sánchez i Biden, tot i que el president americà va prendre possessió del càrrec el 20 de gener de 2021.