Sondeig del GESOP

Enquesta eleccions Catalunya: Una repetició electoral reforçaria PSC i ERC, i faria caure Junts

  • L’independentisme perdria la majoria en vots però la mantindria en escons

Enquesta eleccions Catalunya: Una repetició electoral reforçaria PSC i ERC, i faria caure Junts
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb ERC i Junts acostant-se perillosament al precipici d’una repetició de les eleccions, la calculadora de costos i beneficis del que suposaria aquest fiasco independentista llança ja un primer balanç de danys. El candidat republicà, Pere Aragonès, espera que el partit de Carles Puigdemont compleixi la paraula que va donar d’investir-lo fins i tot sense Govern de coalició, però JxCat ha esmenat el seu propi compromís a l’espera que Esquerra renunciï a l’envit, no exempt de riscos, de governar en solitari. Tots dos esperen que l’altre es rendeixi perquè creuen que és a l’altre a qui no li convenen uns nous comicis. Però, ¿qui sortiria guanyant i qui perdent en realitat?

Una primera resposta l’atorga l’enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a EL PERIÓDICO, segons la qual una repetició electoral reforçaria ERC i perjudicaria clarament Junts, que seria la formació que més retrocediria respecte als comicis del 14 de febrer. L’altre beneficiat seria el PSC, vencedor de les últimes eleccions, que sumaria majoria absoluta amb els republicans sense necessitat d’un tercer soci. Per a l’independentisme, tornar a votar tindria una altra factura: perdria la majoria en vots a què va arribar fa tres mesos, tot i que conservaria, a la baixa, la majoria en el Parlament.

Els socialistes de Salvador Illa tornarien a guanyar les eleccions amb 37-38 escons (ara en tenen 33) i aconseguirien una mica més d’avantatge sobre Esquerra, que obtindrien 34-36 diputats (avui en tenen 33). Al contrari, Junts podria perdre fins a set representants i es quedaria amb 25-27 parlamentaris (ara en té 32). En percentatge de vot, Illa creixeria 3,5 punts i Aragonès pujaria 1,5 punts, mentre que els postconvergents, la candidata dels quals al febrer va ser l’actual presidenta del Parlament, Laura Borràs, caurien 2,8 punts.

És a dir, si la diferència entre les dues principals forces independentistes va ser el febrer d’1,2 punts i un sol escó, en cas d’haver de tornar a les urnes, ERC trauria 5,5 punts i entre 7 i 11 diputats més que JxCat, cosa que brindaria a Aragonès molt més avantatge negociador a l’hora de reclamar el recolzament dels puigdemontistes. Aquests últims no aconseguirien atraure vots dels partits rivals, a diferència de republicans i socialistes, que es beneficiarien molt més que Junts dels exvotants del PDECat.

Vox, la CUP i En Comú Podem s’anotarien resultats molt similars, amb la ultradreta de nou com a quarta força de Catalunya amb 10-11 escons (avui en té 11). Els anticapitalistes, que tenen un acord per investir Aragonès a l’espera del desenllaç amb Junts, collirien 9-10 diputats (ara en tenen 9). I els comuns, que acaben de trencar les negociacions amb ERC, obtindrien 8-9 parlamentaris (avui en tenen 8).

Quant a PP i Ciutadans, els populars farien el ‘sorpasso’ als taronges al passar de 3 a 5-6 representants. En una altra etapa de la seva veloç decadència, Cs es quedaria com a fanalet vermell de l’hemicicle al caure de 6 a 3-4 escons. La formació d’Inés Arrimadas només retindria un de cada tres votants de febrer i en cediria al PSC un de cada cinc. No obstant, la fuga de vot més forta és la que es produiria del PP en direcció a Vox, que absorbiria una quarta part de l’electorat popular.

Amb aquests resultats, la majoria independentista oscil·laria entre 68 i 73 diputats, quan actualment és de 74. És a dir, el secessionisme podria tornar a intentar un acord, però ja no podria exhibir una victòria també en vots. Del 50,77% aconseguit al febrer passaria al 48,3%.

Notícies relacionades

El sondeig del GESOP reflecteix a més una dada en forma d’alerta als partits: si les eleccions s’acaben repetint a mitjans de juliol, només el 54% dels catalans garanteixen ara mateix que acudirien a votar, sent l’electorat de Vox el més mobilitzat, i amb molta diferència. Cal recordar que la participació a les urnes el 14 de febrer es va desplomar fins al 51,29%.

Fitxa tècnica del sondeig