El TC anul·la la inclusió d’Iglesias i de Redondo a la comissió del CNI per fer-se per decret llei

Actualment el ritme de la política espanyola és tan vertiginós que, quan el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la inclusió de Pablo Iglesias a la comissió encarregada del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ell ja ni tan sols es dedica a la política. Malgrat això, el ple ha donat la raó a Vox i ha declarat inconstitucional el seu nomenament així com el del director del Gabinet de Presidència, Iván Redondo, perquè l’Executiu de Pedro Sánchez no ho havia d’haver fet per decret llei, ja que no es justificava en les raons d’«extraordinària i urgent necessitat» que preveu la Constitució per a aquesta via legislativa.

La sentència, que es coneixerà en els pròxims dies, comptarà amb el vot discrepant del magistrat Cándido Conde-Pumpido. El ple considera inconstitucional la disposició final segona del reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la Covid, pel qual es disposava la integració a la comissió del CNI d’«els vicepresidents designats pel president del Govern», cosa que va permetre el nomenament d’Iglesias.

En la disposició anul·lada també figuren les ministres d’Afers Exteriors i de Defensa, el ministre de l’Interior, el secretari d’Estat de Seguretat i la directora del CNI. No obstant, tots menys Iglesias i el director del Gabinet, apareixien ja a l’article 6 que modificava, per la qual cosa en principi no es veuen afectats per l’anul·lació, basada en el defecte formal que es va realitzar a través d’un decret llei sense el pressupost inexcusable de l’extraordinària urgència i necessitat i sense explicar la relació existent entre els nomenaments i la lluita contra la Covid en què s’emmarcava el decret llei concret.

Jurisprudència

Notícies relacionades

El Congrés tomba la senda de dèficit, però dona oxigen a Sánchez en l’agenda social

Aragó anirà a les urnes el 8 de febrer tret d’un pacte ‘in extremis’ PP-Vox

No és la primera vegada que el Constitucional es pronuncia en contra dels decrets llei i el ple s’ha remès a aquesta jurisprudència per declarar que l’Executiu «no va justificar l’extraordinària urgència d’aquesta mesura en el procediment d’elaboració de la norma; ni aquesta guarda coherència amb els motius generals que van determinar l’aprovació del reial decret llei 8/2020» sobre la Covid «i que no es discuteixen».

La sentència afegeix que «no resulta possible determinar la connexió de sentit que pogués existir entre les circumstàncies desencadenades arran de la pandèmia i la modificació de la composició de la comissió delegada del Govern per a Assumptes d’Intel·ligència, que va propiciar la integració al centre del llavors vicepresident segon del Govern central, sent aquestes les raons essencials que determinen la infracció de l’esmentat precepte constitucional».