Municipals del 2023

Santi Vila treballa en la seva candidatura a l’Ajuntament de Barcelona

  • S’integraria en coalició juntament amb altres independents en una llista del PSC que podria encapçalar Illa

Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa uns anys, quan Santi Vila despuntava com a conseller de Convergència, el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, el va cridar per demanar-li que fos el nou candidat de CDC a l'alcaldia de Barcelona, una pedra a la sabata del nacionalisme. Vila va contestar que no estava prou preparat. I el president li va replicar: «¿Potser Xavier Trias ho estava, quan s’hi va presentar? Han passat els anys, les turbulències del procés i el judici que també va asseure Vila al banc dels acusats. La seva figura ha quedat associada a la del díscol entre els que van portar a terme el desafiament a l’Estat. Ara Vila, segons fonts pròximes a l’exconseller i exalcalde de Figueres, ja treballa en un afany que el motiva: formar part d’una candidatura per desplaçar Ada Colau de l’alcaldia de Barcelona. Consultat sobre això, l'exconseller guarda silenci.

La intenció és que aquest projecte es posi en marxa al setembre. L’opció més plausible seria formar una candidatura d’independents, a la manera del que va suposar Ciutadans pel Canvi per al socialista Pasqual Maragall, i probablement integrar-se en forma de coalició en la candidatura del PSC. Una candidatura que podria encapçalar l’exministre i recent candidat a la Generalitat, Salvador Illa, segons diverses fonts. El paper de Vila seria facilitar al PSC vots de l’espai sobiranista que d’entrada serien reticents a recolzar un candidat d’un partit espanyolista, però que s’hi podrien afegir en benefici d’un objectiu prioritari: fer fora Colau de l’alcaldia de Barcelona.

La intenció de Vila, sempre segons fonts del seu entorn, és forjar una proposta progressista, centrista, il·lustrada, formada per personalitats de diversos àmbits professionals. Vila està intensificant la seva participació en la vida social de la capital catalana i estudiant-ne la morfologia. Consultades sobre això, fonts del PSC recorden que falten dos anys per a les eleccions municipals i que «ara mateix només hi ha una aposta», en al·lusió al líder municipal socialista, Jaume Collboni. «Les altres coses són rumors interessats o desitjos», afegeixen.

El pla b

L'exconseller és una peça molt valorada pel catalanisme no rupturista. Tant és així que en l’espai del que va ser Convergència –avui fragmentat entre el PDECat, el Partit Nacionalista Català i Lliures, fonamentalment– no es descarta que la seva figura pogués ser la que aglutinés una candidatura paraigua per a tots aquests grups, ara per ara minoritaris a la ciutat.

Segons algunes fonts, el PDECat va proposar a Vila encapçalar una llista amb plena autonomia de cara al consistori de Barcelona. El partit postconvergent admet converses amb Vila però nega que hi hagi hagut una oferta formal. No en va el PDECat viu immers en un difícil debat sobre el seu futur i viabilitat. Altres actors com el PNC de Marta Pascal no volen parlar de candidats si abans no s’aconsegueix forjar un projecte comú.

L’‘operació Vila’ té un hàndicap: el judici pendent a l’exconseller de Cultura pel contenciós de les obres d’art que l’Aragó ha reclamat a Catalunya. Sobre Vila pesa una petició de multa i inhabilitació, una cosa que podria curtcircuitar la seva aspiració de tornar al terreny polític. A favor de la seva llista hi juga la certesa, segons les fonts citades, que sectors de l’àmbit professional i empresarial de la ciutat estarien disposats a sufragar generosament l’operació.

El context

Aquesta operació mira d’aprofitar-se d’un context de grans interrogants sobre el futur dels grups municipals a Barcelona, i de forma especial del de Junts per Catalunya. Està clar que com a espai Junts té un recolzament potencial destacable a Barcelona, però alhora és una evidència que en aquests moments els cinc regidors del grup que encapçala Elsa Artadi resulten irrellevants per a la governació de la ciutat i fins i tot com a opositors han quedat relegats a un paper secundari.

Notícies relacionades

Els postconvergents viuen una realitat una mica dual. D’una banda, és un grup actiu en els plens de districte, que critica la gestió de Barcelona en Comú i el PSC. Però de l’altra és un col·lectiu el cap visible del qual, Artadi, està a prop d’abandonar el consistori. Per darrere queden almenys dos regidors que volien ser alcaldes: Ferran Mascarell i Neus Munté. I dos regidors més, Jordi Martí i Francina Vila, amb una experiència àmplia però a qui falta el perfil mediàtic que seria desitjable per a un candidat a succeir Colau. Una última derivada: tot i que els pactes neixen i moren i ningú els recorda, s’ha de tenir en compte l’aliança actual entre Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona. En cas de confirmar-se l’‘operació Vila’, aquest matrimoni, ja per si mateix candidat al divorci quan acabi el mandat, podria tensar-se si els socialistes aposten per l’exconseller, que no és una persona especialment estimada en l’àmbit de Junts.