ERC es planteja exigir a Borràs un nou debat d’investidura

ERC considera, ja fa més d’un mes, que no hi ha motius per a la dilació. De les tres potes que té la negociació –estructura de Govern, programa de Govern i la continuació del procés–, en les dues primeres no hi ha amb prou feines diferències insalvables. Com no n’hi va haver el 2015 (amb Junts pel Sí) ni el 2017. I els republicans entenen que la diferència en la qüestió del camí de la independència és un argument purament instrumental de Junts per tenir el control del rellotge de la negociació.

«Van combinant dues excuses. Que si el Consell per la República (CxR), que si el pla b. Quant al primer diuen pretendre», afirma una font d’ERC remarcant el seu escepticisme, que aquesta entitat «sigui l’espai estratègic del procés». I quant al pla b, «exigeixen a ERC que afini ja què fer si la negociació amb l’Estat fracassa i l’única solució que ells aporten és aixecar la DUI del 2017, sense cap suport internacional, i, de vegades, esmenten un possible referèndum».

President, però no ‘vicari’

Esquerra manté la línia vermella que res ni ningú està per sobre del president elegit pels catalans. I, a més, no ha dissipat els seus recels cap a una entitat, el CxR, creada per i per a més glòria de Carles Puigdemont, i que ja compta amb els seus òrgans de govern i el seu ideari.

La proposta d’ERC per a la direcció estratègica del procés és la d’un comitè penta o hexacefàlic. Amb els tres partits i les dues entitats (taula a cinc) en què acceptarien la presència del CxR, com una mena d’entitat de l’‘exili’ (taula a sis). Aquesta plaça la podria ocupar el mateix expresident.

Per al pla b, ERC no surt del guió ja pactat amb la CUP: «Preparar les condicions per plantejar un nou embat democràtic que tindrà la fórmula que es decideixi en la direcció estratègica». 

La situació, per als republicans, és insostenible. No les tenen totes i temen que el maneig del rellotge per part de Junts pugui acabar amb presses, per exemple, per a la CUP, si es retoca l’acord entre els anticapitalistes i els republicans per encaixar el pensament dels postconvergents. De fet, en un escenari extrem de pacte tardà que no deixés marge a la CUP de consultar a la seva militància, podria derivar en un ‘no’ anticapitalista que impediria la investidura. Tot i que Junts votés que sí.

Paraula de Sànchez

Davant tot això, ERC vol utilitzar les mateixes paraules de Jordi Sànchez, reconvertit en el líder visible de Junts, com ho testifica «la cerimònia negociadora del Centre Penitenciari Lledoners», en paraules d’un republicà, aquesta mateixa setmana, per forçar un desenllaç de la negociació. En un sentit o un altre.

Sànchez va assegurar, poc després de la investidura fallida dels dies 26 i 28 de març, que el vot a favor d’Aragonès, en una segona ocasió, estava garantit. Una altra cosa és que Junts decidís entrar o no en el Govern.

Sabent això, els republicans van plantejar, fa 15 dies, l’ultimàtum que es va esgotar aquest 1 de maig. O acord o explorar altres vies amb Junts, és a dir, investidura amb el recolzament dels 74 diputats secessionistes i Govern monocolor (potser amb la CUP).

¿Pot Borràs negar-se a convocar el ple d’investidura? ERC ho veu difícil, llevat que els postconvergents trenquin la seva paraula. És a dir, el motiu pel qual la presidenta de la Cambra pot vetar la proposta és que Aragonès no té prou recolzament, l’argument donat al candidat del PSC, Salvador Illa. Partint de la base que, com a mínim, compta amb els mateixos vots que al març i que, a més, el líder de Junts ha promès el seu suport, sembla «improbable», argüeixen els republicans, que Borràs es posi de perfil.

D’envits i farols

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

¿És un envit d’ERC? Si s’entén com una acció que busca la reacció de Junts per accelerar el pacte, perquè els republicans donen per fet que ni en somnis els postconvergents optarien per no controlar set conselleries i una vicepresidència, sí, és un envit. 

¿És un farol? Els republicans asseguren que no. És a dir, que si no es produeix aquesta reacció i pacte, seguiran endavant fins que la paraula de Sànchez es compleixi. És a dir, fins al Govern en solitari.