Els judicis de l’1-O

L’exconsellera Serret admet al Suprem la desobediència, però nega la malversació

  • Assumeix les decisions del Govern de Puigdemont, amb el qual es va fugar a Bèlgica

  • Aragonès i Budó han sigut alguns dels líders independentistes que l’han acompanyat

  • L’alt tribunal confirma la decisió de la JEC de declarar la inelegibilitat de Torra després de la seva condemna pel TSJC

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’exconsellera catalana Meritxell Serret, fugida a Bèlgica durant més de tres anys, va admetre aquest divendres davant l’instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, haver desobeït el Tribunal Constitucional i va assumir totes les decisions que va adoptar el Govern de Carles Puigdemont, però va negar que des del seu Departament d’Agricultura hagués comès alguna despesa il·legal que es pugui enquadrar en la malversació per la qual també està processada.

Serret, que va ser acompanyada al Suprem pel líder d’ERC i vicepresident en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, i els portaveus d’ERC (Marta Vilalta), Junts per Catalunya (Pilar Calvo) i la CUP, va explicar que la seva compareixença és el següent pas després d’haver comparegut voluntàriament a l’alt tribunal l’11 de març passat. Llarena la va deixar en llibertat sense mesures cautelars, i va quedar sense efecte l’ordre de recerca i captura nacional i la situació de rebel·lia en la qual es trobava.

A la sortida de la compareixença, en la qual el jutge li va comunicar formalment el seu processament, Serret va anunciar la seva intenció de contribuir, des de la seva responsabilitat política, actualment com a diputada del Parlament, a acabar amb la judicialització del «conflicte polític, que mai hauria d’haver entrat en aquesta Sala».

Aragonès va voler expressar el «total recolzament del Govern» a Serret en un procés «continuació del judici del procés» i que ha qualificat de «venjança», tot i que en realitat Serret no va ser jutjada amb els altres conselleres, perquè estava fugida. El seu cas seria similar al de Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, que van acabar sent condemnats per desobediència, però van ser absolts de la malversació, com ella mateixa ha reconegut davant Llarena.

El líder d’ERC va tornar a demanar una llei d’amnistia i el dret a l’autodeterminació com a via per solucionar el conflicte català, línia que va compartir Pilar Calvo, de Junts, que es va remetre a la divisió que s’ha produït al TC sobre la sentència del Suprem, carta que serà utilitzada per tots els condemnats per intentar ser absolts a Europa.

La primera a tornar

Serret, l’advocat del qual és Iñigo Iruin, va ser un dels cinc membres del Govern de Puigdemont que va fugir d’Espanya després de la declaració unilateral de la independència (DUI) l’octubre del 2017. Era l’única dels cinc polítics fugits a Bèlgica sobre la qual no pesava una ordre europea de detenció i entrega, perquè la sentència del procés permet augurar que només serà condemnada per desobediència.

Això fa pensar que el Suprem podria acabar remetent les actuacions al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè aquest va ser el criteri que va tenir amb els membres de la Mesa del Parlament als que només s’atribuïa desobediència. A més, els diputats del Parlament són aforats davant aquest tribunal si els fets que se’ls imputen es van cometre dins de Catalunya i és el Suprem, quan passa fora, criteri que es va seguir al seu dia amb la causa.

Confirmada la inelegibilitat de Torra

Notícies relacionades

Per la seva banda, la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem ha confirmat aquest divendres l’acord de la Junta Electoral Central del gener del 2020, pel qual es va declarar que es presentava en el llavors diputat autonòmic i president de la Generalitat, Joaquim Torra, causa d’inelegibilitat sobrevinguda, després de la seva condemna pel TSJC a multa i inhabilitació especial d’1 any i 6 mesos per a l’exercici de càrrecs electius d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, així com per a l’acompliment de funcions de govern en els àmbits local, autonòmic i de l’Estat, tot i que encara no fos ferm.