L’Iran anuncia la reobertura total d’Ormuz mentre duri l’alto el foc

L’Iran va anunciar ahir la reobertura "completa" de l’estret d’Ormuz mentre duri l’alto el foc amb els EUA per a "tots els vaixells mercants", va publicar a les xarxes socials el ministre d’Exteriors del país persa, Abbas Araghchi. L’anunci va tenir lloc un dia després que desaparegués un dels grans esculls per a les negociacions de pau a l’Orient Mitjà, amb l’inici de l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là al Líban.

"Ormuz està completament obert de nou i preparat per als negocis, però el nostre bloqueig naval es manté amb tota la força i efecte, ja que afecta només l’Iran. Així serà mentre les nostres transaccions amb Teheran no estiguin al 100% completades", va declarar el president dels EUA, Donald Trump, ahir a les xarxes socials després de l’anunci iranià de l’obertura de la via marítima. "Aquest procés hauria de ser ràpid, ja que la majoria dels punts ja han sigut negociats", continuat el cap de la Casa Blanca.

L’anunci d’Araghchi, no obstant, ve amb lletra petita: el ministre d’Exteriors va assegurar que el pas serà a través "de la ruta coordinada i establerta per l’Organització de Ports Marítims de la República Islàmica". És a dir, la ruta que passa per aigües territorials i sota control persa.

"Els vaixells de càrrega que transitin Ormuz continuaran necessitant el nostre permís", va aclarir poques hores després de l’anunci d’Araghchi una font de la Guàrdia Revolucionària iraniana, el cos d’elit politicomilitar de l’Iran, a la televisió estatal.

Diverses companyies internacionals de transport van assegurar després de l’anunci que els seus vaixells continuaran sense creuar l’estret fins que s’aclareixi del tot l’estatus del lloc. "Estem intentant estudiar la situació i entendre els riscos que encara hi ha vigents. De moment, evitarem creuar Ormuz", va assenyalar ahir un portaveu de l’empresa alemanya Hapag-Loyd.

Tot i que amb tot, la decisió sobre Ormuz i la treva al Líban empenyen clarament a favor de les converses entre Washington i Teheran per acabar amb la guerra a l’Orient Mitjà. "Veurem què passa. Però crec que estem molt a prop d’aconseguir un acord amb l’Iran", va manifestar la vigília a la premsa Trump.

El multimilionari, de fet, va assegurar estar disposat a viatjar ell mateix a Islamabad –la ciutat on va tenir lloc la primera ronda de negociacions i on hauria de transcórrer la segona, aquest cap de setmana– en cas d’arribar a un acord definitiu.

Queden diversos esculls. Segons filtracions a la premsa, els Estats Units i l’Iran mantenen discrepàncies, sobretot, en el futur de l’urani altament enriquit iranià, i en la capacitat en el futur de la República Islàmica de continuar tractant el seu urani.

Final a l’acord nuclear

Des del 2018 –quan Trump, en la seva primera Administració, va trencar l’acord nuclear d’Obama amb l’Iran–, Teheran ha estat accelerant el seu enriquiment d’urani, que va arribar el juny de l’any passat al 60%, pròxim al 90% necessari per desenvolupar la bomba. Des del juny, a causa de la destrucció provocada per la guerra de 12 dies contra Israel, l’Iran va suspendre el procés.

Notícies relacionades

Macron i Starmer llancen una "missió neutral" per fer segur Ormuz

Eleccions a Bulgària

Des d’aleshores, l’Iran suposadament compta amb 440 quilograms d’aquest material. Un dels punts de discòrdia: Washington pressiona perquè Teheran els entregui l’urani i es comprometi a no enriquir-ne més durant els pròxims 20 anys. De moment, l’Iran els ha ofert una aturada de només cinc anys.

"Estem veient progrés en la diplomàcia, i en la pròxima reunió podria tner lloc la firma d’un memoràndum d’entesa, seguit d’un termini de 60 dies per arribar a un acord definitiu. Les dues parts semblen disposades en principi", ha declarat una font anònima pakistanesa a l’agència Reuters. En cas de confirmar-se aquest termini de 60 dies, en què hi hauria negociacions tècniques, l’alto el foc temporal vigent –que caduca el dimecres 22 d’abril– s’estendria fins al juny.