Els mossos que acompanyaven Puigdemont en el seu arrest seran jutjats a partir del 24 de maig

El Jutjat Central del Penal de l’Audiència Nacional serà l’encarregat de determinar en sentència si els mossos d’esquadra que acompanyaven l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en el moment del seu arrest a Alemanya, el 25 de març del 2018, van cometre o no un delicte d’encobriment, durant el judici que se celebrarà entre el 24 i el 27 de maig, segons van confirmar fonts jurídiques. El tinent fiscal de l’Audiència, Miguel Ángel Carballo, sol·licita tres anys de presó i tres més d’inhabilitació per a cadascun dels dos agents per aquest delicte.

El ministeri públic considera que tant Carlos de Pedro com Xavier Goicoechea, mossos d’esquadra des del 2004 i el 2007, respectivament, van cometre un delicte d’encobriment perquè tots dos havien de saber que s’havia ordenat l’arrest de l’expresident perquè respongués per un presumpte delicte de rebel·lió. I en comptes de procedir al seu arrest, segons el ministeri públic, «la seva intenció» va ser ajudar-lo «a tornar a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on poguessin executar l’ordre europea de detenció» dictada contra ell pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que era l’instructor de la causa contra els líders del procés i que va acabar en la condemna de 12 d’ells.

Ajudar un fugit

Notícies relacionades

El Govern central enviarà el CNI a les elèctriques a partir d'aquesta nit per recaptar dades per l'apagada

El Govern central activarà aquesta tarda el comitè sobre les causes de l’apagada a l’espera de dades de les elèctriques

En el seu escrit, de tot just tres pàgines, el 19 de març d’aquell any, aprofitant que tenien dies lliures, els dos mossos es van desplaçar a la localitat belga de Waterloo, on Puigdemont havia fixat la seva residència i quatre dies després, quan Llarena va dictar una nova ordre europea de detenció contra ell, «una persona no identificada» els va demanar que anessin a buscar-lo a Estocolm i el traslladessin a Brussel·les. 

L’expresident s’havia desplaçat a Hèlsinki a impartir una conferència i aquell mateix dia va abandonar la ciutat. Al seu pas per Alemanya, després de travessar la frontera danesa, es va produir l’arrest de Puigdemont i es va procedir a la identificació de les persones que viatjaven amb ell al vehicle. També hi eren l’empresari Josep Maria Matamala i l’historiador Josep Lluís Alay, però la fiscalia centra la responsabilitat penal en els mossos per la seva condició de funcionaris públics en exercici, fet que els feia «conscients» que ajudaven Puigdemont, malgrat estar investigat per rebel·lió.