ERC defensa un Estat Major «autònom» dins del Consell per la República

El diputat d’ERC al Parlament i membre de l’equip negociador del nou Govern, Sergi Sabrià, ha defensat constituir una «direcció col·legiada» de l’independentisme –inspirada en l’«Estat Major» de l’1-O, que sigui «autònoma» tot i que formalment funcioni sota el paraigua del Consell per la República.

En una entrevista amb Efe, Sabrià s’ha referit a un dels esculls entre ERC i JxCat que ha frenat fins ara la investidura de Pere Aragonès: el paper del Consell per la República, espai parainstitucional liderat per Carles Puigdemont i que JxCat vol que serveixi com a nucli de decisió estratègica de l’independentisme.

En el seu acord d’investidura, ERC i la CUP van pactar crear una «taula de direcció estratègica» de l’independentisme –que evoca a l’anomenat Estat Major del procés que van pilotar Puigdemont i Oriol Junqueras per organitzar a l’ombra el referèndum unilateral del 2017–, una idea que va fer saltar les alarmes a JxCat, que va interpretar que així pretenien arraconar el Consell per la República. Segons Sabrià, aquesta «direcció col·legiada» de l’independentisme que ERC i la CUP volen activar «ha de ser un espai autònom, tot i que tingui una vinculació» amb el Consell per la República.

La fórmula de consens

La fórmula de consens que està disposada a avalar ERC consisteix, doncs, a constituir aquesta direcció unitària de l’independentisme com a nucli «autònom» i «equilibrat», si bé podria actuar «en el marc» del Consell per la República si aquest és «reformat» perquè totes les organitzacions adherides s’hi sentin «còmodes» i no sigui una «eina de part», controlada principalment per JxCat.

El Consell per la República, per tant, podria ser el paraigua sota el qual quedés «inserit» el nucli estratègic independentista, però aquest nucli «no dependria» en cap cas de la cúpula del Consell per la República, que presideix Puigdemont.

«Que ningú confongui la direcció del Consell per la República amb la direcció col·legiada» de l’independentisme, ha remarcat Sabrià, que ha reconegut que Puigdemont «té una importància vital» per a l’independentisme i la seva «tasca d’internacionalització és capital». Per Sabrià, «el més important és com es reforma el Consell per la República si, d’alguna manera, aquesta direcció col·legiada ha de penjar d’allà».

L’existència d’aquesta «direcció col·legiada» –amb representants de partits i entitats independentistes– per consensuar els pròxims passos del procés, ha assegurat Sabrià, «no és incompatible» amb el lideratge institucional del Govern que vol presidir Aragonès. «És evident que aquí qui mana són les urnes, el Parlament i el Govern. No s’acceptaran tuteles, això ha de quedar claríssim», ha recalcat.

El full de ruta

Sabrià també s’ha referit a les crides de JxCat a «concretar» quin ha de ser el full de ruta del procés, més enllà de l’«embat democràtic» apuntat en l’acord entre ERC i la CUP. «Em costa una mica quan se’ns demana a nosaltres concreció sobre l’embat nacional, perquè crec que hem sigut bastant més clars que la resta», ha afirmat.

ERC no renuncia «a cap eina» per aconseguir la independència, però la seva «prioritat és que aquest referèndum» que es planteja com a nou embat «sigui acordat», ha assenyalat.

Sabrià considera que la taula de diàleg amb l’Estat «hauria d’ajudar», tot i que «no serà fàcil i és obvi que el PSOE no vol parlar» ni d’una amnistia ni d’acordar un referèndum.

Tot i així, defensa la via acordada per ERC i la CUP: «Jo crec que això és més clar que les alternatives que poden presentar d’altres. Jo no entenc el plantejament de: ‘Farem una DUI’. D’acord, ja en vam fer una i va durar massa poc. El dia que la fem, ha de durar per sempre», ha afirmat.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

De cara al 2023, quan passats dos anys l’independentisme faci balanç dels resultats de la taula de negociació amb l’Estat, Sabrià diu que «ningú és un il·lús», però espera que es pugui collir algun fruit: «Crec que hi ha d’haver avenços. M’agradaria pensar que es podrà avançar a la taula».

El que no vol és situar-se d’entrada a l’escenari d’un fracàs de la negociació: «Si ens avancem al després, donarem la taula per amortitzada, i no ho hem de fer, perquè les taules de diàleg, que aquí hem banalitzat, existeixen a tot arreu on hi ha un conflicte polític».