El PSOE surt escaldat de les mocions de censura

Dues setmanes més tard, res ha sortit com esperava el PSOE. La moció a Múrcia ha fracassat, després que tres diputats de Cs hi votessin en contra, convertits en trànsfugues. La de Castella i Lleó, també. I la de Madrid ni es va arribar a debatre, al donar els jutges la raó a Ayuso i concloure que prevalia el seu avançament. Els socialistes comptaven amb prendre una autonomia al PP, potser, dos, i amb moltíssima sort, tres, però el resultat final és zero. «Li ha sortit el tret per la culata», va dir dimecres Pablo Casado a Sánchez.

Ara l’únic en l’horitzó són les eleccions madrilenyes del 4 de maig, una cita en què el PSOE es presenta amb un candidat de transició, Ángel Gabilondo, sense gaires possibilitats de ser investit. Els comicis han provocat també la sortida de Pablo Iglesias del Govern per ser el candidat de Podem. El PSOE tem que la marxa del fins ara vicepresident segon pugui desestabilitzar encara més la coalició a la Moncloa.

No obstant, la tesi d’aquell missatge en majúscules es manté. «El PP ha unit el seu destí a la ultradreta», insisteixen els socialistes. Donen la reelecció d’Ayuso com a molt probable, però creuen tenir alguna opció amb la campanya «sòbria, seriosa i formal» de Gabilondo, centrada en la gestió, i alhora es consolen amb el que passarà si perden d’aquí una mica més d’un mes. A la presidenta de la Comunitat de Madrid, segons les enquestes, haurà de recolzar-se en Vox per mantenir-se al poder, i potser fins i tot fer un forat al seu Executiu al partit d’ultradreta, que es quedarà com a únic suport del PP, ja que és molt probable que Cs no aconsegueixi cap diputat. Aquesta entesa, conclouen, tirarà per terra l’intent de Casado de girar al centre, i perjudicarà les seves possibilitats a la resta d’Espanya. Es tracta, en tot cas, del mal menor.

Crítiques internes

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

El PSOE, en el fons, hi pinta poc. Ni les mocions de censura, ni la campanya madrilenya, ni tan sols les llistes electorals a la comunitat han sigut dissenyades per la seva direcció, sinó per la Moncloa. En especial, pel cap de gabinet del president, Iván Redondo. Les crítiques a l’operació territorial per desallotjar el PP se succeeixen entre els presidents autonòmics del partit, que conclouen que només ha afegit inestabilitat a un panorama ja molt inestable, i diversos càrrecs socialistes es queixen del poder de Redondo, que no milita al PSOE. Però aquest és un malestar que es manté amb sordina. Des que va guanyar les primàries a Susana Díaz i va arribar a la Moncloa, ningú discuteix seriosament l’autoritat de Sánchez i la seva mà dreta.

Mentrestant, l’agenda política que s’havia marcat l’Executiu per a la primera meitat d’aquest any és ara paper mullat. Les converses amb el PP per renovar institucions com el Consell General del Poder Judicial, el Defensor del Poble i el Tribunal Constitucional han tornat a quedar en res, i no es reactivaran fins després dels comicis a Madrid. Tampoc s’esperen iniciatives com la reforma de la sedició. I ara que Iglesias deixarà el Govern per concentrar-se en una campanya del 4-M en què busca el xoc amb Ayuso, recuperant el to més contundent, alguns ministres temen que la relació amb Sánchez canviï, perquè el líder de Podem ja no se sentirà constret pel càrrec de vicepresident, cosa que tensarà encara més el Govern central.