Les negociacions del Govern

Els 10 punts bàsics de l’acord ERC-CUP per a la investidura d’Aragonès

  • Republicans i anticapitalistes pacten donar dos anys de termini a la taula de diàleg i un gir a l’esquerra en polítiques socials

5
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat ha superat un primer obstacle amb el preacord arribat entre ERC i la CUP, pel qual els nou diputats de la formació anticapitalista votaran divendres a favor del candidat republicà. No obstant, Aragonès encara necessita el vistiplau de Junts per Catalunya per assegurar-se l’elecció al Parlament. Aquests són els 10 punts principals del pacte entre Esquerra i els cupaires.

Dos anys de diàleg

ERC i la CUP han acordat donar un marge de dos anys a la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez per encarrilar una «sortida política al conflicte català» i decidir, en la primera meitat del 2023, si val la pena mantenir la via de la negociació o és moment de llançar un «nou embat democràtic per l’autodeterminació, per la via que el conjunt de l’independentisme valori com la més adequada». El document suggereix «prioritzar la via del referèndum», però no la fixa com un compromís ineludible. Sí que planteja la creació d’una «taula de direcció estratègica» de l’independentisme que s’encarregaria de «preparar les condicions» de l’esmentat embat. Fins aquesta primera meitat del 2023, els anticapitalistes es comprometen a «no basar el recolzament o l’oposició al Govern» d’Aragonès en funció de l’esdevenir de la taula de diàleg, fet que suposa un gir, almenys sobre el paper, en la seva estratègia de confrontació.

Puigdemont, relegat

Un dels principals esculls de les negociacions entre ERC i Junts per arribar a un acord és quin òrgan ha de coordinar l’estratègia de l’independentisme i el paper que ha de tenir el Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont. En aquest sentit, el preacord subordina el Consell per la República a la nova «taula de coordinació estratègica», en la qual hi hauria representats partits i entitats. Tot i que no n’especifica la funció, el document situa el Consell de l’expresident al mateix nivell que l’Assemblea de Càrrecs Electes, en la qual sí que participen ERC i la CUP: «En aquesta taula s’haurà d’acordar com s’estableix la coordinació entre tots els espais existents i s’hauran d’habilitar els grups de treball necessaris». Un criteri que podria aixecar polseguera a JxCat.

Nou protocol de desnonaments

El pacte ERC-CUP contempla modificar el protocol de desnonaments judicials i la no intervenció de les brigades d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra en desnonaments de famílies i persones vulnerables. El document també demana simplificar els processos: ampliar els terminis per elaborar l’informe avaluació dels serveis socials previ al desnonament i «suspendre els desnonaments fins que no es garanteixi el dret a la vivenda a través del parc públic». També en matèria de vivenda, estudien aprovar una llei catalana de lloguers que prolongui la durada dels contractes, estableixi pròrrogues automàtiques i reconegui les organitzacions socials que defensen els drets dels inquilins.

Renda bàsica i banca pública

ERC i la CUP es comprometen a implementar, «a curt termini», una banca pública catalana a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i, a mitjà termini, una renda bàsica universal per a les franges d’edat més vulnerables. El desplegament d’aquesta renda bàsica contempla tres fases: el 2021 s’estudiaran les opcions d’aplicació d’aquesta mesura per a «alguna o algunes franges d’edat»; el 2022, els partits es comprometen a impulsar les reformes legals necessàries per poder implantar-la; i el 2023 s’avaluaria l’impacte i funcionament de la mesura i es plantejarien propostes per ampliar-la «si és necessari».

Sense bales de foam ni acusacions a manifestants

Les dues formacions acorden crear una comissió parlamentària sobre el model policial català, «fonamentada en els principis de transparència, democratització, detenció de qualsevol tipus d’abús policial així com control públic, independent i democràtic dels cossos policials». Mentrestant, el document recull també el compromís de suspendre l’ús dels projectils de foam «fins que no sigui públic» el seu protocol, que els dos partits exigiran que es compleixi «de manera estricta», sense vulneració de drets fonamentals. Així mateix, ERC i la CUP han pactat retirar les acusacions particulars contra participants en manifestacions, tret dels casos en què els agents de policia hagin resultat ferits i tinguin lesions «acreditades amb certificat mèdic».

Pla de rescat social

El preacord preveu desplegar un «pla de rescat social i garantir drets i cohesió social», cosa que inclou un augment de recursos per reduir ràtios en l’educació primària i secundària, i l’estabilització de la plantilla educativa a través de convocatòries. En l’àmbit de la salut, s’estudiarà la millora de les condicions laborals i retributives dels professionals de l’àmbit sanitari i eliminar progressivament «les diferències en les condicions laborals entre treballadors que fan la mateixa feina però per a diferents prestadors».

Pressupostos i qüestió de confiança

El punt que més crida l’atenció del preacord és el que compromet els anticapitalistes a facilitar l’aprovació dels pròxims pressupostos de la Generalitat. En concret, la CUP està disposada a «facilitar la governabilitat» i garantir l’«estabilitat pressupostària» si es compleixen els compromisos subscrits per les dues formacions, mentre que Aragonès, si és investit president de la Generalitat, se sotmetrà a una qüestió de confiança «abans d’acabar la primera meitat del 2023». Seria l’equador de la legislatura i coincidiria amb la fi del termini donat a la taula de diàleg amb l’Estat. L’eventual entrada de la CUP al Govern no es concreta com a compromís, tot i que s’hi deixa una porta oberta «en funció del nivell d’acord i entesa».

Combat del racisme

El document inclou la modificació de la renda garantida de ciutadania, complements de vivenda i abordar la pobresa infantil, així com exigir al Govern central el permís de residència amb permís de treball per a joves migrats extutelats per a la seva inserció. En relació amb aquest últim punt, també s’acorda combatre «totes les ideologies que promouen l’odi, el racisme i la discriminació» amb un pla integral contra el racisme, la xenofòbia, l’antigitanisme, la islamofòbia i qualsevol altra forma de discriminació etnicoracial.

Blindatge del Parlament

ERC i la CUP preveuen reformar el reglament del Parlament per «garantir la seva sobirania», el «blindatge dels drets materials, civils i polítics» dels diputats i ser un «mur contra el feixisme», uns objectius que, a priori, comparteix JxCat. El propòsit d’aquesta modificació seria intentar assegurar que la Cambra catalana tingui l’última paraula en cas d’inhabilitacions, processaments o condemnes judicials de diputats, ja siguin relacionades amb el procés independentista o la que manté imputada per quatre presumptes delictes de corrupció la mateixa presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Gir a l’esquerra

L’encaix més complex amb Junts podria estar en aquells compromisos programàtics que suposen fer un gir a l’esquerra en polítiques socials i econòmiques. Es tractaria de l’esmentada renda bàsica universal, el pla de rescat social, les mesures sobre vivenda i salut, un pla d’estabilització dels 90.000 interins i temporals del sector públic català, el projecte de banca pública, l’objectiu de remunicipalització de l’aigua i la gestió de fons europeus.