Els condemnats del procés intenten apartar dels seus recursos el magistrat que els capitaneja

Els condemnats pel Tribunal Suprem per la seva participació en el procés han iniciat una nova estratègia de defensa, encaminada a apartar de la resolució dels seus recursos d’empara els magistrats que per la seva experiència en penal s’encarregaven de la coordinació de la seva resolució. Primer va ser qüestionada la imparcialitat d’Antonio Narváez, que va acabar apartant-se’n, i ara ha sigut la de Cándido Conde-Pumpido, a qui, primer l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i aquest mateix dilluns el líder d’ERC Oriol Junqueras, volen expulsar de la revisió de les seves condemnes.

En el seu cas, es considera afectada la seva imparcialitat per una intervenció que va fer pels 40 anys de l’ingrés d’Espanya al Consell d’Europa i per ser amic dels fiscal del procés, Javier Zaragoza, una circumstància que és habitual entre magistrats, i fiscals i més tenint en compte que Conde-Pumpido va ser fiscal general de l’Estat. Fonts de l’alt tribunal assenyalen a EL PERIÓDICO que aquest argument també es va utilitzar al Tribunal Suprem amb el fiscal general que va presentar les querelles que van donar origen al procediment, el desaparegut José Manuel Maza, i el va rebutjar el tribunal del procés, però prefereixen esperar a veure com evoluciona aquesta «guerra de recusacions» que es va viure al Constitucional amb l’Estatut, tot i que llavors el terreny estava abonat per la fractura que hi havia entre els mateixos magistrats, cosa que ara no passa.

La recusació de Conde-Pumpido, com va ocórrer amb la de Narváez, va ser capitanejada per Puigdemont i els exconsellers que l’acompanyen en la seva fugida, Clara Ponsatí, Toni Comín i Lluís Puig. Aquest dilluns s’hi han afegit Junqueras i Raül Romeva. Els magistrats, conscients que aquest incident retarda les expectatives més optimistes que pretenien tenir resolts tots els recursos abans de l’estiu, volen veure quants dels condemnats s’uneixen finalment i veure a quins assumptes afecta per adoptar una posició definitiva al respecte, però de moment no consideren que els seus arguments mereixin que el magistrat al·ludit s’aparti.

Mundó i Serret

De moment, el Constitucional només ha resolt dos dels recursos d’empara presentats: el de Meritxell Borràs i de Carles Mundó, al ser els únics que només van ser condemnats per desobediència i, per tant, ser les seves impugnacions, les més senzilles. La sentència que desestima el recurs de Mundó avala la seva condemna de multa de 10 mesos amb quota diària de 200 euros i any i mig d’inhabilitació, perquè «quan el Govern, del qual formava part com a conseller de Justícia, va aprovar la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació i va dictar normes complementàries sobre el seu desenvolupament per mitjà de decrets, el Tribunal Constitucional ja havia declarat inconstitucionals i nul·les les resolucions del Parlament que instaven el Govern a prendre les esmentades decisions si quedava exclosa la utilització dels cursos establerts a la Constitució».

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

El Tribunal Constitucional desestima així la queixa de Mundó que sostenia «la inexistència de prova de càrrec sobre la desobediència que li ha sigut atribuïda», perquè no coneixia en aquell moment «la inconstitucionalitat de qualsevol pretensió unilateral d’iniciar un procés constituent en favor de la creació d’un Estat català independent en forma de República».

La sentència també descarta que la seva multa no estigués motivada. Explica que «la individualització de la quota de la multa diària imposada ha sigut realitzada prenent com a base criteris indicatius de la capacitat econòmica del recurrent a partir del rellevant nivell d’ingressos salarials que ha vingut obtenint durant l’exercici del càrrec de conseller del Govern de la Generalitat» que «superaven la suma de 110.000 euros anuals».