La fiscalia del Suprem prendrà declaració a Álvaro de Orleans en la investigació al rei emèrit

Les comissions rogatòries cursades per la fiscalia del Tribunal Suprem a les diligències d’investigació obertes per determinar si Joan Carles I va cometre algun delicte comencen a donar fruits. Les autoritats de Mònaco han donat el vistiplau a la cursada pels representants del ministeri públic i autoritzen que prenguin declaració com a testimoni al seu cosí Álvaro de Orleans, president de la fundació Zagatka, que li van pagar vols per vuit milions d’euros.

Notícies relacionades

Feijóo alerta els joves de partits que "discuteixen" la democràcia

Les proves del cas Cerdán

Fonts de l’entorn de l’aristòcrata confirmen a aquest diari que Álvaro de Orleans «manté la seva ferma voluntat de col·laboració amb les autoritats competents», per la qual cosa respondrà des de Mònaco a les preguntes que li formulin els fiscals espanyols. ‘El Español’ ha avançat que la declaració serà el pròxim dia 22. El seu testimoni serà crucial perquè la fiscalia adopti una decisió en relació amb la segona regularització de l’emèrit, ja que, segons va informar el seu advocat, Javier Sánchez-Junco, el pagament a Hisenda de 4.395.901,96 euros amb «interessos de demora i recàrrecs» obeïa a «les rendes derivades de l’assumpció, per part de la Fundació Zagatka, de determinades despeses per viatges i serveis realitzats» per l’emèrit.

Sense contradicció

Aquesta explicació va fer que Álvaro de Orleans fes públic un comunicat, tot i que, segons deia, la regularització no contradeia «la versió que va oferir davant la justícia suïssa» com a testimoni, però assistit per un advocat per garantir els seus drets. Aquí assenyalava que, «com a part de l’objectiu de la fundació i fruit del compromís heretat del seu pare i el seu avi, va posar voluntàriament a disposició de Joan Carles ajuda financera a través de la fundació per a l’atenció de despeses de viatge». I puntualitzava que els «serveis» esmentats per l’emèrit no es referien que els hagi fet per Zagatka, sinó que «formen part de les despeses de viatge, com poden ser serveis d’agències de viatge».