Anàlisi en temps real: ¿I si Yolanda Díaz li complica la vida a Sánchez?

Valgui com a exemple que algun ministre aïrat amb el cap de Podem recentment, arran d’algun (dels molts) xocs que s’ha viscut amb els morats gairebé diàriament, va acabar alleujant-se sobre el succeït en presència d’un grup de companys en què hi era ella considerant-la més aliada que enemiga ‘íntima’. Les lloances a Díaz han sigut tònica habitual dels seus companys de gabinet.

¿Continuarà sent així quan ocupi la vicepresidència segona?. A priori, es podria pensar que el president Sánchez viurà més còmode i fins i tot dormirà més bé amb Iglesias fora de La Moncloa. A priori. El que serà ben aviat flamant candidat morat a la presidència de Madrid tindrà més llibertat a partir d’ara per criticar i maniobrar obertament davant el PSOE si ho creu necessari. I se suposa que amb certa informació privilegiada per fer-ho.

Quant a Díaz, ja hem recalcat que és una política molt valorada a l’interior de l’Executiu. Formidable. Però també fora, per l’electorat d’esquerra. O sigui, pel mateix en el qual ha de nedar i haurà d’intentar aconseguir una majoria Pedro Sánchez quan es decideixi a convocar eleccions, una potestat tota seva. ¿Serà Díaz tan formidable a partir d’ara per als socialistes, sabent que segurament serà la seva adversària en campanya electoral? Ja ho veurem. Amb Iglesias, el PSOE ja s’ha enfrontat diverses vegades a les urnes. Amb ella encara no.

La successió morada

Ella ha sigut ungida com a futura aspirant a eleccions generals d’Unides Podem, malgrat que li falta acceptar oficialment aquest repte i passar per una Assemblea. Fa temps Iglesias va suggerir que, quan marxés de la política nacional, intentaria deixar el seu partit en mans d’una dona. Va rebre una allau de crítiques externes i va provocar certa perplexitat interna, perquè es va entendre majoritàriament que estava parlant d’una dona concreta: la seva. La ministra Irene Montero.

Notícies relacionades

L’anunci d’Iglesias provoca reaccions enfrontades al Govern i el PSOE

Casado i Ayuso sobre la candidatura de Iglesias: «Comunisme o llibertat»

 

Però aquest dilluns Iglesias, o ‘baron violet’ (homenatge a ‘baron noir’, una de les seves sèries preferides) ha assenyalat públicament una altra ministra, la popular –no per sigles, sinó per cúmul de simpaties segons la demoscòpia– Díaz com l’hereva del seu llegat per partida doble, això és, en la vicepresidència i en la candidatura a les generals, quan toquin. I per si toquen abans del que està previst. Que aquí ja ningú es fia dels guionistes polítics. Ni els que es dediquen també a escriure guions.