El Suprem confirma l’absolució de l’exregidor de Badalona que va tornar uns cartells de l’1-O

El Tribunal Suprem ha confirmat l’absolució de l’ex tercer tinent d’alcalde de Badalona José Antonio Téllez Oliva, a qui la fiscalia imputava un delicte de desobediència per tornar uns cartells de l’1-O que una patrulla de la Guàrdia Urbana havia confiscat a les persones que pretenien penjar-los als fanals de l’enllumenat públic del municipi el 2017. El tribunal considera que la seva conducta «té aroma d’antijurídica», però no el pot condemnar pel delicte atribuït perquè no va rebre cap ordre directa que fos la que desobeís.

La Sala Segona rebutja el recurs fiscal contra la sentència de l’Audiència de Barcelona que ja va absoldre Téllez davant la decisió del Jutjat Penal número 7, que l’havia condemnat a pagar una multa de 4.320 euros per desobediència. L’Audiència va declarar provat que els agents de la Guàrdia Urbana de Badalona van rebre, com altres cossos policials, l’ordre de la fiscalia d’intervenir els efectes o instruments destinats a preparar o celebrar el referèndum il·legal.

Cap a les 23.25 hores del 25 de setembre del 2017 una patrulla va observar cinc persones que penjaven cartells amb les llegendes «Hola, República», «Hola, Europa» i «Hola, nou país» i la paraula ‘sí’ dins d’un entrepà. Van procedir a confiscar-los. José Antonio Téllez, després de preguntar pels fets a les persones que eren allà, va instar els agents que els hi tornessin. Aquests s’hi van negar i el llavors regidor, que va afirmar que era l’únic responsable, perquè els policies depenien orgànicament de l’alcaldia, va obrir la porta del vehicle, va agafar els cartells i els va entregar als qui els penjaven. 

Sense cap ordre prèvia

El tribunal considera que aquest relat de fets provats «no concreta que l’acusat rebés, fos destinatari, de cap ordre», i per poder condemnar per desobediència s’ha de donar «una conducta, decidida i terminant, dirigida a impedir el compliment del que s’ha disposat de manera clara i taxativa per l’autoritat competent». Aquest precepte, segons la sentència, precisa que «ens trobem davant el destinatari d’una ordre, procedent de l’autoritat o dels seus agents (respectant les formalitats legals i amb competència per emetre-la) i que, no obstant, la desobeeix greument». 

En el cas de Téllez, «ni els agents mateixos, davant l’actitud de l’acusat, van emetre cap ordre destinada a ell, perquè deposés la seva actitud, –com, potser, haurien fet si no s’hagués tractat d’un regidor de la corporació–, ni tampoc les instruccions emeses per la fiscalia tenien José Antonio Téllez com a destinatari. Per això, la conducta d’aquest, contemplada aquí lògicament inscrita en l’àmbit referencial del delicte de desobediència, l’únic pel qual es formula acusació, només pot considerar-se atípica, tenint en compte que per desobeir una ordre en els termes referits en l’article 556 del Codi Penal, és necessari primer que hi hagi una ordre i que tingui per destinatari el subjecte actiu, cosa que aquí no va succeir». 

Per la sala, l’ordre que va donar als agents desprèn «l’aroma d’una cosa antijurídica, oposada al dret», però els fets no poden ser subsumits en l’únic tipus penal invocat per l’acusació, que és el delicte de desobediència, ja que el subjecte no era el destinatari de l’ordre.

Vot discrepant

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

La sentència inclou un vot particular discrepant dels magistrats Andrés Martínez Arrieta i Eduardo Porres Ortiz de Urbina, que consideren que l’exregidor sí que havia de ser condemnat, perquè a diferència de la majoria entenen que sí que era destinatari de l’ordre incomplerta.

En el seu vot, mantenen que els fets provats descriuen «la desobediència a una ordre per part d’un funcionari públic, per elecció, compel·lit al compliment de l’ordre dictada d’acord al procediment formalment previst i per un òrgan legalment competent», i que va actuar com si fos un particular quan era un càrrec públic, com es va mostrar davant els agents a l’ordenar-los tornar els cartells.