Un any de la dimissió del titular d’Exteriors

L’informe del cas Bosch: «No es pot descartar el coneixement d’actuacions presumptament assetjadores»

  • El Govern justifica l’expedient a l’exconseller d’Exteriors davant l’«escassetat d’indicis» sobre el presumpte assetjament sexual

Alfred Bosch en una imatge d’arxiu al congrés dels diputats.

Alfred Bosch en una imatge d’arxiu al congrés dels diputats. / EL PERIÓDICO / Agustín Catalán

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

L’informe del Gabinet Jurídic del Govern sobre l’escàndol de les denúncies d’assetjament sexual per part de Carles Garcias, el que va ser cap de gabinet de l’exconseller d’Exteriors Alfred Bosch, conclou que «ens trobem objectivament davant una escassetat d’indicis que s’ha posat de manifest durant la tramitació de la investigació portada a cap» per la inspecció general de serveis de personal del Govern. I rebla: «No es pot descartar el coneixement, per part de l’exconseller, d’actuacions presumptament assetjadores del senyor Garcias, fet que fa necessària la incoació de l’expedient oportú» per aclarir els fets.

L’informe conclou, segons el text a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, que l’obertura d’aquest procediment sancionador permetrà a Bosch «explicar la seva versió dels fets en seu administrativa, cosa que fins a data d’avui, malgrat l’existència d’actuacions d’investigació i l’emissió d’informes per part de diferents òrgans, no ha tingut oportunitat de fer». El text fa referència, així, als dos expedients previs que es van obrir arran d’aquest cas, que aquest dimarts fa un any que va esclatar.

Un es va emetre l’agost passat per part de Funció Pública, que va concloure que Bosch coneixia el presumpte assetjament sexual de Garcias a treballadores d’Exteriors. Després d’això, la Generalitat va encarregar una segona anàlisi al Comitè Assessor d’Ètica Pública, que no va proposar sanció. Finalment, el Govern, a petició del vicepresident en funcions de president, el republicà Pere Aragonès, va demanar un tercer informe, en aquest cas al Gabinet Jurídic, que és el que reafirma la necessitat d’obrir expedient sancionador.

«La conducta omissiva» o l’«arxivament»

El document detalla que, a partir d’ara, Bosch podrà «exercir el seu dret de defensa» en un expedient que s’obre per evitar «la prescripció de les infraccions que eventualment s’hagin pogut cometre». Amb tot, l’informe és molt caut i deixa clar que després de tot aquest nou procediment «pot ser que es confirmin o no els indicis apuntats sobre «la conducta omissiva» de Bosch i, en conseqüència, «es formuli el plec de càrrecs pertinent o s’acordi l’arxivament de les actuacions».

Segons aquestes conclusions dels serveis jurídics, el fet que Bosch ja no ostenti el càrrec de titular d’Exteriors, ja que va dimitir el 9 de març del 2020, quan el diari ‘Ara’ va destapar el cas de la seva mà dreta, no invalida l’obertura d’un expedient sancionador.

Una llarga tramitació, encara

«El fet de no ostentar la condició d’alt càrrec no determina la improcedència d’iniciar actuacions d’investigació, ni d’incoar un procediment sancionador, i d’imposar sancions per una presumpta vulneració dels principis ètics i regles de conducta dels alts càrrecs», adverteix el document. «Únicament és determinant de la impossibilitat d’imposar una de les sancions previstes per la llei, com és la destitució del càrrec».

Notícies relacionades

En el cas de Garcias, que també va ser destituït, no hi ha cap procediment administratiu de la Generalitat sobre ell, ja que no era un alt càrrec de l’Administració catalana. Respecte a l’exsecretària general de la conselleria, els serveis jurídics consideren acreditat que el gener del 2019 estava en situació de baixa laboral, que va enllaçar amb un permís de maternitat i, posteriorment, va presentar la seva renúncia al càrrec, per això es creu provada la seva «falta de coneixement dels fets» i justifiquen la seva exclusió de l’expedient sancionador.

Les conclusions dels serveis jurídics deixen ara en mans de la instructora de l’expedient sancionador la resolució definitiva de la multa o de l’arxivament de l’expedient, i eludeixen valorar a qui es designi per instruir aquest nou procediment. Ni valora si «determinats tipus infractors» es basen o no en el «principi de tipicitat», cosa que determina una sanció en funció d’una previsió legal sobre això.