La fiscalia es querella contra Torrent per desobediència

La Fiscalia Superior de Justícia de Catalunya ha presentat aquest dilluns una querella contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i tres membres de la Mesa de la Cambra catalana més per presumpta desobediència al Tribunal Constitucional per haver permès la tramitació d’una sèrie de mocions vinculades al procés independentista.

El gener del 2020 el Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat suggerir a la fiscalia que estudiés la interposició d’una querella per delicte de desobediència contra el president del Parlament català, Roger Torrent, per admetre l’octubre passat la tramitació de dues resolucions en què es reivindicava el dret d’autodeterminació de Catalunya i es reprovava el Rei. L’alt tribunal considera que aquestes resolucions de la Cambra catalana atemptaven contra la sentència del 2 de desembre del 2015 que anul·lava i deixava sense efecte la declaració del 9 de novembre anterior en la qual el Parlament va proclamar l’inici del procés cap a un Estat independent. En aquesta resolució la majoria independentista de l’hemicicle es va conjurar per desobeir les lleis i les institucions espanyoles, començant pel mateix Constitucional.

El 8 de novembre, dos dies abans de les eleccions, després d’endurir el PSOE en el tancament de la campanya electoral les seves posicions cap als partits independentistes, el Consell de Ministres va impugnar els dos acords per incompliment de dues sentències del Constitucional. I en aquesta impugnació esmentava dues providències, de 10 i de 16 d’octubre, que van suspendre resolucions que insistien en el dret d’autodeterminació de Catalunya. El tribunal instava la Mesa a paralitzar les iniciatives a l’ignorar la suspensió acordada per aquestes providències i eludir aquestes sentències.

El ple del Parlament de Catalunya va aprovar aquesta moció el 12 de novembre, malgrat les advertències del Constitucional. Tot i que el ple estava citat per a les tres de la tarda, el president Torrent la va anticipar a les nou del matí per esquivar que el Constitucional, citat per celebrar el ple aquell mateix matí, suspengués la tramitació de la moció, segons havia sol·licitat el Govern. El tribunal no va poder frenar la moció de la CUP fins uns minuts després que 61 parlamentaris de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la mateixa CUP hi votessin a favor.