Per segona vegada

El Suprem rebutja les querelles d’IU i Òmnium contra el rei emèrit

  • El tribunal considera insuficients les notícies periodístiques per obrir un procediment penal

  • Declara que «els judicis de valor no converteixen la notícia en delicte»

El Suprem rebutja les querelles d’IU i Òmnium contra el rei emèrit
Es llegeix en minuts

El Tribunal Suprem ha tornat a rebutjar la querella presentada pel PCE, IU i el Fòrum d’Advocades i Advocades d’Esquerres, així com la de l’entitat Òmnium Cultural, acumulada a l’anterior per coincidir els fets denunciats, contra Joan Carles I per diferents delictes relacionats amb el presumpte cobrament de comissions il·legals i amb quantitats no declarades a Hisenda. La interlocutòria se centra en el fet que les querelles reprodueixen bàsicament el contingut d’informacions de la premsa, cosa que resulta insuficient per obrir una causa penal, ja que «amb caràcter general, una notícia per si sola, no legitima cap accionant popular per convertir el relat periodístic en un relat de fets punibles desencadenants del procés penal. Els judicis de valor de qui pretén exercir l’acció popular no converteixen la notícia en delicte».

La Sala Segona, presidida per Manuel Marchena, que ha sigut ponent de la resolució, tampoc considera un motiu per obrir una causa al Suprem que s’hagi reobert el 2020 una investigació inicialment arxivada al Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre els fets denunciats, perquè fins ara cap exposició raonada es va remetre a l’alt tribunal, que és l’únic tribunal que pot investigar Joan Carles I. Aquella peça va tornar a ser arxivada pel jutge Manuel García-Castellón.

Quant al tercer motiu per defensar les querelles, que la Fiscalia del Tribunal Suprem hagi obert diligències d’investigació per determinar si ha de presentar una querella contra el monarca, l’alt tribunal insisteix en el fet que, «de nou, la informació que semblen tenir els querellants a la seva disposició és aquella que ha sigut facilitada pels mitjans de comunicació, en el legítim exercici de la llibertat de difusió informativa», i recorda que en tot cas l’autoritat investigadora de la Sala s’exerceix amb plenitud i autonomia respecte a l’exercida pel ministeri fiscal.

Antecedents

Et pot interesar

La interlocutòria recorda que el PCE, IU i Fairade van presentar inicialment una querella contra el Rei emèrit Joan Carles I el 5 de desembre del 2018, que va ser arxivada per la Sala II l’1 d’abril del 2019. Posteriorment, el 31 de juliol del 2020 la part querellant va sol·licitar la «reobertura» del procediment, per «haver cessat la causa que va fonamentar l’arxivament davant aquesta Sala», i amb data 16 de desembre del 2020, va presentar un escrit en què ampliava la querella, dirigint-se contra les persones inicialment querellades, i específicament, contra Joan Carles I, Álvaro Orleans Borbón, Dante Canónica, Nicolás Murga Mendoza i Allen Sanginés-Krause. El fiscal va informar el 27 de gener instant que es procedís a denegar la sol·licitud d’obertura de causa.

Entre els seus arguments per arxivar les querelles, la Sala indica que no es pot acceptar que el relat de fets punibles incorporat a una querella «sigui una transcripció microliteral del que el diari dona a conèixer als seus lectors. Amb caràcter general, una notícia per si sola, no legitima cap accionant popular per convertir el relat periodístic en un relat de fets punibles desencadenants del procés penal. Es necessita alguna més. Els judicis de valor de qui pretén exercir l’acció popular no converteixen la notícia en delicte». L’acció popular no pot degradar el rellevant paper que està cridada a exercir en el procés penal limitant-se a convertir notícies en causes criminals. I encara menys fer-ho amb una regularitat selectiva que amaga una professionalització de l’exercici de l’acció popular».