El PDeCAT, entre la desaparició i el resistencialisme
El partit obre una «reflexió» sobre el seu futur i convoca una reunió extraordinària per prendre «decisions»
El PDeCAT va reunir la seva direcció aquest dilluns sota el signe de la derrota evident. La resposta a data d’avui és que el partit continua disposat a continuar existint. Per ara, perquè és evident que el debat intern existeix i existirà perquè la condició de força extraparlamentària deixa la postconvergència tocada políticament i econòmicament. Tocada i enfonsada, segons alguns destacats dirigents d’aquest espai.
La candidata, Àngels Chacón, va comparèixer diumenge per afirmar la voluntat del partit de no baixar la persiana. Va apel·lar a una cursa de fons d’un partit amb projecte. Aquest dilluns, en clau voluntarista, el president del partit, David Bonvehí, va afirmar que existeix un «espai electoral» (77.000 vots) a Catalunya malgrat no haver obtingut ni un sol escó.
Internament existeixen dirigents que apel·len als gairebé 200 alcaldes postconvergents per mantenir la voluntat de supervivència. I continuen afirmant que Junts per Catalunya (el seu principal rival i adversari) té un futur poc falaguer. En canvi d’altres assumeixen en privat que la supervivència del PDeCAT està a l’aire. El mateix Bonvehí va anunciar la celebració d’un Consell Nacional (màxim òrgan de direcció entre congressos) de manera imminent per prendre «les decisions que com a partit s’hagin de prendre».
Una vida tortuosa
Des del naixement del partit hereu de Convergència, la navegació ha sigut sempre tortuosa, davant una maror de pugnes internes entre famílies, que han fet esclatar en mil trossos aquest espai polític. L’expresident Carles Puigdemont ha anat guanyant totes les batalles internes. Els defensors de mantenir a un espai viu la bandera de l’independentisme de centredreta es van atrinxerar en un partit que va perdre bona part dels seus quadros i els presos independentistes i es va quedar amb l’expresident Artur Mas com a única referència destacada.
Les dificultats han sigut constants. La mala situació econòmica, la falta d’un lideratge electoral clar, la decisió dels de Puigdemont d’apropiar-se del nom de Junts i la ruptura interna respecte al PNC de l’exconvergent Marta Pascal, que ha quedat encara en una irrellevància política més gran en aquestes eleccions.
Notícies relacionadesMentre a Junts afirmen que els de Bonvehí havien tancat un pacte verbal per comparèixer units a les eleccions, la direcció del PDeCAT va afirmar que havia d’emprendre una travessia del desert. La gerra d’aigua freda d’aquest diumenge ha sigut doble ja que en els últims dies de campanya els postconvergents es mostraven convençuts que aconseguirien entrar al Parlament.
Les opcions, segons les veus consultades, passen per dues vies. O l’atrinxerament al municipalisme o una refundació absoluta d’un espai polític que malgrat conservar els drets electorals es veu ara abocat a problemes de finançament severs amb l’espasa de Dàmocles dels judicis per corrupció de l’antiga Convergència, que Chacón ha reivindicat com a referent.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques