Judici a l’Audiència Nacional
L’expectació generada per Bárcenas marca el judici de la caixa b del PP
La declaració de l’extresorer del PP revelarà fins on està disposat col·laborar amb la justícia
El Tribunal decidirà, després de les qüestions prèvies, si suspèn la vista fins que es recuperi l’acusat amb Covid
La causa per la caixa b del PP, iniciada arran de la comptabilitat manuscrita que l’extresorer del partit Luis Bárcenas va entregar al jutge Pablo Ruz el 2013 –el que es va dir ‘papers de Bárcenas’– començarà a ser jutjada aquest dilluns a l’Audiència Nacional. Però segons l’accidentada que va ser la seva instrucció, no se sabrà fins després de les qüestions prèvies si aquesta mateixa setmana coneixerem fins on està disposat a arribar Bárcenas en la col·laboració amb la justícia que va anunciar dimecres passat. El tribunal ha de decidir si suspèn la vista fins que l’exgerent del partit Cristóbal Páez, que ha donat positiu en Covid, estigui en condicions de declarar o continua endavant aprofitant que la tecnologia permet seguir el judici i declarar a distància.
Amb la seva confessió, Bárcenas va posar el focus sobre el judici alhora que deixava negre sobre blanc el que s’havia de determinar: que la reforma de la seu central del partit es va pagar amb diner negre, procedent de les donacions d’empresaris al partit que volien ser adjudicataris d’obra pública, tot i que aquesta segona part encara segueix en instrucció. Va arribar a ser arxivada, però es va reobrir quan en el judici de la primera època de la ‘Gürtel’, el líder de la trama, Francisco Correa, va confessar que intermediava davant Bárcenas i el seu antecessor a la tresoreria, el difunt Álvaro Lapuerta, perquè empresaris aconseguissin contractes de Foment i Medi Ambient. La sentència que es va dictar llavors va ser la que va provocar la moció de censura que va fer fora Mariano Rajoy del Govern.
Acusar el PP o no
Per la caixa b del PP, Anticorrupció demana per a Bárcenas cinc anys de presó per apropiació indeguda, falsedat documental continuada i contra la Hisenda Pública. Però les acusacions sol·liciten penes molt superiors; la d’IU, per exemple, demana 19 anys i 7 mesos per aquests mateixos delictes, més organització criminal, tràfic d’influències i falsedat de fons electorals.
El fiscal, a més, sol·licita any i mig de presó per a Páez per falsedat documental i contra la Hisenda pública, i tres anys i deu mesos per a David Urquijo i Belén García, responsables de l’estudi d’arquitectura que va realitzar les obres a la seu central del PP. IU, en canvi, demana 13 anys i set mesos per a Páez, i vuit anys per a Urquijo i per a García.
Però la diferència principal entre la fiscalia i l’acció popular és que la primera no acusa el Partit Popular a l’entendre que no va resultar «degudament justificada la perpetració del delicte contra la Hisenda Pública per frau en l’impost sobre societats en l’exercici del 2008» i que, en tot cas, es quedaria en 25.630 euros, així com que les donacions es troben exemptes. Les acusacions, com IU, sol·liciten que sigui declarat responsable civil subsidiari del que van anar entregant-li els empresaris que ascendeix a 6.687.344 euros.
Fons en metàl·lic
Segons el fiscal Antonio Romeral, durant el temps en què Bárcenas i Lapuerta van estar al capdavant de la tresoreria del partit, van rebre fons en metàl·lic d’empresaris que no podien donar al partit perquè els ho prohibia la llei, per la qual cosa «de l’ingrés i despesa d’aquests cabals no es va deixar constància en la comptabilitat que la formació política presentava al Tribunal de Comptes».
«Es portaven en uns fulls a tall de comptabilitat paral·lela –comptabilitat b- que emplenava Bárcenas i supervisava Lapuerta», explica el fiscal, que afegeix que aquests diners eren «aliens a tot control del departament de comptabilitat i del caixer del partit» i es guardava en una caixa forta ubicada al despatx de Bárcenas.
Milió i mig
Notícies relacionadesSegons el seu escrit d’acusació, el PP va destinar per pagar les obres de la seva seu primer 664.000 euros i el 2008, 888.000 euros; uns pagaments en negre acordats per Bárcenas i Lapuerta amb Urquijo, amb el coneixement de Páez. Considera els amos d’Unifica responsables d’un delicte fiscal i un altre de falsedat, per les factures amb les quals es van voler justificar les obres, i els exresponsables de tresoreria del partit, cooperadors en això.
El fiscal també imputa a l’extresorer un delicte d’apropiació indeguda per quedar-se Lapuerta amb 209.550 euros de la caixa b per comprar accions de Libertad Digital. En la seva confessió, Bárcenas ho justifica que aquest mitjà va impulsar l’autoria d’ETA de l’atemptat de l’11-M.
